26-M: la gran batalla pel poder local

Encara no s’han apagat els ecos de les eleccions generals del 28 d’abril quan comença una novacampanya electoral, aquesta vegada la delscomicis municipals, autonòmics(excepte a Catalunya, País Basc, Galícia, Andalusia i País Valencià) ieuropees. Per als partits d’àmbit estatal, les eleccions són una espècie desegona volta electoralen la qual s’haurà de constatar si l’impuls de Pedro Sánchez té el seu reflex en el repartiment del poder municipal i autonòmic.L’enquesta del CIS mostra que el PSOE continua navegant a sobre de la bona onada: seria la força més votada en totes les comunitats autònomes excepte Cantàbria i Navarra, i guanyaria en algunes avui en mans del PP com Madrid i Castella i Lleó. El sondeig també mostra que l’esquerra aconseguiria repetir victòria en ciutats com Madrid, València i Sevilla.

Uns resultats d’aquest tipus, a compte de com es desenvoluparien els pactes postelectorals, suposarien un altre cop dur per al líder del PP,Pablo Casado, que planteja aquestes eleccions com una pugna ambCiutadanspel lideratge a la dreta. En aquest terreny és vital el paper deVox. Que la ultradreta aconseguís un resultat pitjor que el temut a les generals ha fet que en el camí cap al 26-M Vox hagi perdut presència mediàtica, però no s’ha d’enganyar ningú: la ultradreta entrarà en nombrosos parlaments i ajuntaments, i en alguns casos pot jugar un paper rellevant en el joc d’aliances postelectorals, per molt que l’estratègia en aquests moments del PP i de Cs passi per apartar-se del seu soci de govern a la Junta d’Andalusia.

L’enquesta del CIS també constata que lapugna per l’alcaldia de Barcelonaés una de les conteses electorals més disputades i apassionants del 26-M. Segons el sondeig,Ada Colau i Ernest Maragallestan pràcticament empatats. El CIS dona a Colau la victòria per només una dècima de diferència i dibuixa un consistori molt fragmentat.

La batalla electoral de Barcelona es dirimeix en dues disputes. D’una banda, està en joc si Colau segueix amb el seu projecte a la ciutat, que durant els passats quatre anys va haver de tirar endavant des d’una posició de debilitat al consistori. Colau és una alcaldessa que ha sigut molt criticada des de diferents estaments de la ciutat, però els sondejos coincideixen que manté una forta base de vots i que té opcions de guanyar en un ambient tan polaritzat electoralment com és el català.

Aquesta és la segona disputa amb què es dirimeix la cita electoral a Barcelona. L’independentisme s’ha posat com a objectiu guanyar a la capital catalana, i controlar així els dos costats de la plaça de Sant Jaume. Però com ja va passar el 28-A, el 26-M és també unduel dins del mateix independentisme.SiERCguanya les eleccions a Barcelona seria un reconeixement al projecte d’Oriol Junqueras, que busca revalidar als ajuntaments la victòria de les generals davant deJunts per Catalunya. Que Junqueras iCarles Puigdemontencapçalin les llistes de les eleccions europees dels seus respectius partits donen a la votació l’al·licient del duel entre els líders independentistes. 

Eleccions al Parlament europeu

Davant de l’interès que generen les altres convocatòries, leseleccions europeesqueden relegades malgrat la importància que tenen les decisions que es prenen a la Unió Europea. No hi ha a penes debat sobre els grans reptes i polítiques europees en la contesa electoral espanyola, i els resultats de les europees es llegiran sobretot en clau nacional. En aquest sentit Espanya no és una excepció: a la majoria dels països de la UE els resultats de les europees s’interpretaran segons la política interna, des de França, on Emmanuel Macron s’enfronta a la ultradreta i al malestar que simbolitzen els ‘armilles grogues’, fins al Regne Unit, que participa en unes eleccions en les quals en teoria no hauria d’haver votat. El 'brexit', la gestió de la immigració i  l’auge de la ultradreta són els grans temes europeus del moment, però la construcció europea continua allunyada del debat polític majoritari.