El postureig que no cessa

La política, de vegades, té més aspectes còmics i folklòrics del que ens agradaria. El president del Partit Popular, és igual si parla des de la dreta o des del centre, ja està xipollejant en l’esperpent amb massa facilitat. L’última ocurrència de Pablo Casado, després d’haver-se reunit amb Pedro Sánchez a la Moncloa, ha sigut la de demanar-li a Ciutadans que s’abstingui en la investidura del líder del PSOE. Al·lega que, d’aquesta manera, el Govern socialista no dependria dels independentistes, i això seria bo per a Espanya.

Tan bo seria per al nostre país que Casado ha deixat clar que no serà el PP el que faciliti la investidura. Segons la meva opinió, aquest suggeriment fa aigües pertot arreu. I que quedi clar que jo sí que crec que és positiu per a la ciutadania que l’Executiu tingui prou recolzaments per estalviar-nos els sobresalts que comporta la precarietat parlamentària. No obstant, en la proposta de Casado, en primer lloc, ens trobem davant un exercici evident de cinisme, per demanar-li a un altre el que podries fer tu.

En segon lloc, hi ha la incoherència de deixar clar que tu no facilitaràs una investidura del PSOE per l’estabilitat del país, malgrat que va ser el PP qui va portar els socialistes als seus moments més brutals de tensió interna per esperar que fessin el que ara tu no et planteges fer. En tercer lloc, no sembla que Casado, ateses les circumstàncies aritmètiques, estigui donant aquest consell tant pel bé d’Espanya, sinó pel mal de Ciutadans. Que siguin ells la crossa de Sánchez, per dissipar els dubtes sobre qui és el líder de l’oposició.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Auguro que aquesta disputa per exercir de contrapès del PSOE ens deixarà grans moments ridículs amb què es podrà engrossir l’hemeroteca. En l’únic que té raó el president del PP és a recordar que Ciutadans és expert a canviar d’opinió. Així que Casado entén que no passaria res si li aixequen el veto a Sánchez i tornen a fer el contrari del que van dir. Això sí que és cert.

El problema és que Albert Rivera ha tret el millor resultat de la seva història amb el cordó sanitari al PSOE, no amb aquella actitud d’home d’Estat sota la qual camuflava les seves anades i vingudes. No sembla que tingui intenció de reprendre el vell camí, quan el que li funciona és el nou. Potser per això, el líder de Ciutadans diu ara que no té intenció de pactar amb els socialistes, tampoc en municipis i comunitats autònomes, i s’ha afanyat a qualificar d’“acudit” la proposta del PP. En realitat, no ho és, atesos els seus antecedents. Però ell necessita que sí que ho sembli. Així s’explica la seva escenificació d’aquest dimarts a la Moncloa: reunió curta i sense gairebé marge per arribar a acords. Ja ho veurem.