¿Cap a un Govern de geometria variable?

Tot i que res estarà clar fins després de les europees, municipals i autonòmiques del 26 de maig, ja comença el debat sobre el pròxim Govern. El que donaria més estabilitat en un Congrés sense majoria i amb sis grups amb més de 15 escons (PSOE, PP, Cs, Podem, Vox i ERC) seria un Govern de coalició, com passa en altres països de la UE. Però l’òptim no és sempre el millor i potser no és encara el moment oportú perquè vivim, malgrat que el 28-A ha castigat les formacions més exclusivistes, en un clima de gran confrontació.

Una coalició lògica –la que demanaven diumenge els concentrats al carrer de Ferraz– seria un Govern PSOE-Podem que podria arribar a la majoria absoluta de facto (li faltaria un diputat) amb el recolzament del PNB, els canaris i el diputat regionalista càntabre. No seria Frankenstein perquè ja no dependria del recolzament dels independentistes. Però hi ha inconvenients. El principal és que –excloent els nacionalistes– Espanya està partida entre un 44,3% que ha votat la dreta i un 43,7% que va votar l’esquerra. Un Govern frontista d’esquerres podria, doncs, incrementar la crispació. Un altre és que Podem està temptat per un populisme que accepta malament les regles europees i en bona mesura hem sortit de la crisi pel suport del BCE, que amb els seus baixos tipus d’interès ha alleugerit la càrrega del deute públic i privat. Per això preocupa que Iglesias calli sobre la rectificació grega de Tsipras que ha donat resultats. ¿És Varoufakis encara un referent? A més, Iglesias va ser brillant en els debats, però llançava el missatge que recolzaria les mesures socials de Sánchez, però –això sí– exigint sempre dos ous ferrats més. I dos ous més a moltes partides pressupostàries portarien a un afartament de dèficit que acabaria malament.

Sánchez, Rivera i el conflicte català

Si el pacte d’esquerres planteja problemes, seria assenyat anar a un altre del PSOE amb Cs. Tindria avantatges. Un és que sumaria 180 escons. El segon, que podria reduir la crispació. Finalment, és una cosa molt normal a Europa. Però ara com ara aquest pacte sembla impossible. Perquè respecte a Catalunya –un problema central– Sánchez i Rivera estan als antípodes i Rivera sembla poc flexible. I Cs ha renunciat a ser un partit liberal de centre, capaç de pactar amb la dreta o amb l’esquerra, i ha apostat per l’opció legítima, però no sense inconvenients i interrogants, de substituir el PP –a la desbandada des de la marxa de Rajoy– com el gran partit de la dreta.

¿Com es governarà doncs Espanya aquesta legislatura que convindria que no fos curta? Pedro Sánchez sembla apostar –veurem què diu després del 26-M– per un Govern en minoria amb un pacte estable amb Podem, però sense coalició de govern. Seria complicat perquè ja hem vist la temptació d’Iglesias a ser sempre el rei del mambo (vegeu el pobre Errejón). Però potser serà l’únic possible perquè la dreta política –ho ha dit Rivera– vol el pacte d’esquerres per poderdesgastar-lo amb rapidesa i tornar al poder. Com més aviat millor, millor.

Però aquí sorgeix una diferència entre la dreta política i l’econòmica, que volen desqualificar Pedro Sánchez, i part de l’empresariat. Pere Durán Farell em va dir una vegada –parlant de Gas Natural a Algèria– que un empresari havia de pactar sempre amb la realitat. I hi ha cada dia més empresaris que saben que Espanya no pot continuar polaritzada i sense Govern estable com estem des que Rajoy va perdre la majoria el 2015. I que l’assignatura –quan ja no hi ha fronteres econòmiques– és ser prou competitius a la UE i al món per poder continuar alimentant el model social europeu, un mixt de liberalisme i socialdemocràcia.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Per això hi ha empresaris que asseguren que “el menys dolent” seria que PP i Cs s’abstinguessin en la investidura i que el PSOE pogués governar amb majories variables. No és una mala idea la que Antonio Garamendi, nou president de la CEOE, ha suggerit aquesta setmana: abstenció de la dreta en la investidura ja que no té majoria i que el PSOE governi sense perdre de vista Europa. Un Govern de Sánchez amb independents de vàlua i pactes puntuals amb Podem, Cs, ERC i el PP podria ser el millor pedaç a l’absència de majoria.

El problema és que el que pensen els empresaris més al dia no coincideix ni amb els interessos de la dreta política (que suporta malament estar fora del poder) ni amb els de la dreta mediàtica que viu de fer soroll contra l’esquerra a canvi de favors de la dreta econòmica.