Al contraatac

Amb la mirada posada a Galícia

Entre dirigents populars es torna a comentar si Nuñez Feijóo farà algun moviment després de les eleccions del 26 de maig

2
Es llegeix en minuts
Amb la mirada posada a Galícia

Si en alguna cosa coincideixen tots els partits polítics és que les victòries reforcen fins i tot el líder més dèbil i les derrotes obren en canal qualsevol organització per sòlida que sigui. Diuen els que fa no gaire manaven al carrer de Gènova que es veia venir la patacada electoral del Partit Popular.  Les veus que fa setmanes parlaven en veu baixa ara pronuncien en veu més alta allò del “jo ja ho vaig dir”. Pablo Casado ho tenia difícil. El seu entorn li va recomanar que no seguís el camí del primer Pedro Sánchez que es va dedicar a atacar Podem, atacant per tant els seus antics votants. Llançar-se contra qui se’n va a Ciutadans o a Vox, li van dir, seria atacar-nos a nosaltres mateixos i complicaria aliances futures. Alhora era molt difícil tapar la sagnia cap al centre iniciada fa anys i la iniciada ara cap a la dreta.

Però les crítiques internes abans i després de la patacada no tenen aquesta melodia. Tenen més a veure amb els fitxatges (Juan José CortésSuárez Illana, la incorporació de toreros o l’elecció dels candidats de Madrid). Crítiques que tenen a veure amb la falta de sensibilitat en el discurs sobre les dones (Cayetana Álvarez de Toledo burlant-se de les peticions de canvi del Codi Penal sobre el consentiment en les relacions sexuals. Un canvi al qual el PP s’havia afegit fa mesos després de la sentència de ‘la Manada’).

Notícies relacionades

En alguns territoris també ha dolgut la tardança a respondre a Vox quan els seus dirigents van començar a insultar el PP anomenant-los “dreteta covarda”. Especialment quan divendres passat, a dos dies de les eleccions, Casado va obrir la porta a ficar ministres de Vox en el Govern si aconseguia arribar a Moncloa. Tots aquests moviments han molestat tant que alguns (com Albiol, no precisament de l’ala progressista del partit), ja reneguen de les seves sigles a la campanya de les municipals a punt de començar.

Als grups de Whatsapp entre dirigents populars es comenta un altre cop si Nuñez Feijóo farà algun moviment després de les eleccions del 26 de maig o si el seu temps ha passat després d’aquella roda de premsa en què va decidir no lluitar per la presidència del PP. Un d’aquests dirigents em deia l’altre dia que donar Casado per mort políticament, i el PP, és no haver après res del ‘renascut’ Pedro Sánchez. Convindrà parar atenció, no obstant, a un nom de dona que aquests últims anys s’ha preocupat per cultivar una imatge institucional enmig del tsunami del PP que li ha valgut el respecte professional de tots els grups polítics. Ana Pastor no es va veure esquitxada per la caiguda de Rajoy, malgrat la seva proximitat i de l’escàndol Gürtel, ni s’ha vist tocada per la patacada de Casado en la qual hi ha intervingut poc o gens. ¿Serà el PP el primer partit amb opcions de govern a tenir una dona al capdavant? Veurem què passa al carrer de Gènova en les pròximes setmanes. Però no perdem de vista la resta de formacions.