MIRADOR
L'esperit de l'època
Núria de Gispert, Pablo Casado, Quim Torra i Beatriz Talegón tenen més coses en comú del que pugui semblar. Les seves empremtes componen un fresc eloqüent i inquietant sobre l'ambient social, cultural i moral d'aquesta era
GRAF2428 MADRID ESPANA 09 05 2018 - La expresidenta del Parlamento de Catalunya Nuria de Gispert en las inmediaciones del Tribunal Supremo donde secelebra la vista de los recursos contra la prision preventiva de la expresidenta del Parlament Carme Forcadell y de los ex consellers Jordi Turull Raul Romeva Josep Rull y Dolors Bassa -EFE J J Guillen /
¿Què tenen en comú aquests dies Núria de Gispert, Pablo Casado, Quim Torra i Beatriz Talegón? Cada època dibuixa el seu esperit propi amb pinzellades impressionistes. Són traços tènues, sovint d’aparença anecdòtica o desmanegada, però solen perfilar el signe dels temps amb més precisió que un docte assaig acadèmic.
De Gispert, Casado, Torra i Talegón, els quatre, les seves pinzellades, les seves empremtes, componen un fresc eloqüent sobre l’esperit d’aquesta època. Una societat malferida per la fallida del contracte social, desballestada per la desigualtat, commocionada per l’estrès nacionalista, encongida pel temor i la desesperança, temptada pels venedors de regeneradors capil·lars miraculosos. L’esperit de l’època. Els alemanys ho expressen amb un sol i portentós vocable. Zeitgeist: ambient social, cultural, moral fins i tot, d’una era.
Primera pinzellada. Pintors: De Gispert i Torra. Els reiterats exabruptes supremacistes de De Gispert són esclats esgarrifosos del moment. Quan no ocupa el seu temps i el seu intel·lecte en dictar a les xarxes el desterrament de catalans antiindependentistes, els apinya a la caixa d’un camió de transport de bestiar porcí. Amb tot, l’autèntica gravetat de la qüestió no són els alleujaments tuitaires d’una ex presidenta del Parlament retirada de la política activa. El que causa estupor i espant és que el Govern català i de forma expressa el seu president, Torra, considerin mereixedora d’una condecoració institucional a qualsevol persona que s’expressi públicament en els termes en què ho fa De Gispert.
Notícies relacionadesSegona pinzellada. Pintor: Casado. L’encara líder del PP va ser el campió indiscutible en el concurs de falsedats pronunciades pels candidats a la recent campanya electoral. Conquistar el podi de les fake news ha d’imprimir caràcter. En qualsevol altre lloc, un enfonsament electoral com el patit pel PP de Casado s’hauria saldat amb el cessament del líder. Aquí, no. Aquí, el timoner de la deriva dretana del partit i artífex de la caiguda es proclama ara guia d’un incert gir al centre. Ahir li oferia ministeris a Vox, avui descobreix horroritzat que Vox és l’extrema dreta. I ho fa sense posar-se vermell. Això més que a mentida pot sonar a mofa. Sembla evident que Casado no és la persona que dirigirà cap rectificació al PP. El seu lideratge està amortitzat, tot i que encara se'l requereix per passar el tràngol de les eleccions de maig.
Tercera pinzellada. Pintors: Talegón i, de nou, Torra. La candidatura europea de JxCat inclou al seu tercer lloc una jove advocada i tertuliana que des dels 30 fins als seus actuals 35 anys ha vestit més jaquetes polítiques que pals té el flamenc. Talegón s’ha vestit amb els colors del centre esquerra, de l’esquerra radical, del nacionalisme espanyol de dretes, del centre liberal, de l’independentisme català de centre esquerra i, en aquesta última i recent mutació, de l’independentisme català de dretes. Fa quatre dies, Torra celebrava el pas de Talegón a JxCat agraint-li el seu "insubornable compromís". Aquest és l’esperit de l’època.
