Anar al contingut

Dues mirades

Gramàtiques

LLUIS GENE

Al magma del record, en la impossibilitat de separar el gaudi intel·lectual amb Gemma Rigau de la pura emoció física amb Messi, les gramàtiques es confonen i ballen desmesurades

Ara que hi penso, han sigut tan fonamentals per a la meva educació sentimental la lectura d’un article de 1978 en 'Els Marges' que versava sobre l’'hi' datiu inanimat, com aquell eslàlom des de mig camp al Bernabéu, l’any 2011. Hi han intervingut, amb una similar intensitat, els ‘Aspectes d’una gramàtica generativa del discurs’ i el gol amb el pit a la final del Mundial. Estem fets de contradiccions i d’acumulacions. S’agermanen i s’amunteguen en la memòria sense catalogació, sense estatus, sense prioritats. Al magma del record, en la impossibilitat de separar el gaudi intel·lectual de la pura emoció física, les gramàtiques es confonen i ballen desmesurades.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Els dos protagonistes d’aquesta història íntima es diuen Gemma Rigau Oliver i Lionel Andrés Messi Cucittini. Tots dos rebran la Creu de Sant Jordi perquè tots dos “han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la tasca de defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural”. Hi haurà opinions per a tots els gustos i, de fet, la Creu de Sant Jordi és procliu a desencadenar polèmiques. Es valora Rigau “per les seves eminents aportacions acadèmiques” i Messi, “per la seva fabulosa trajectòria esportiva”, i potser s’obliden de comentar que Rigau no ha defraudat mai a Hisenda. Però bé, és allò de les contradiccions. En el futur (i espero que sigui d’aquí a molts anys), tots dos tindran una esquela pagada. Si és que llavors encara es paguen esqueles.

Temes: Govern Messi