Despropòsit

Des del primer dia del judici al procés –des d’abans de començar la vista– hi ha una anomalia jurídica que clama al cel. Es permet perquè així ho permet la legislació espanyola, tot i que, en aquest cas, es tracta d’un evident abús de la norma, com ha succeït tantes vegades. La Constitució estableix la possibilitat que un ciutadà o un grup de ciutadans exerceixin l’anomenada acusació particular, que és percebuda com una atribució legítima en defensa de la legalitat, en un sentit genèric i sense que tinguin res a veure, personalment, en la causa on volen intervenir. És tan estrany, aquest concepte, pràcticament inexistent a Europa, que ha rebut, al llarg dels anys, crítiques contundents, com ara la que va fer Patxi López ("un ús pervers de la justícia"), quan era ‘lehendakari’, en conèixer la sentència absolutòria del 'cas Egunkaria', en el qual va participar, com a acusació particular, l’associació ultra Dignidad y Justicia.

Com tothom sap, Vox participa en el judici, i ho fa a través de dos advocats que, quan no arriben tard, intervenen en els interrogatoris. Aquests dos senyors ara són diputats al Congrés, com ho són quatre dels polítics catalans (cinc, si comptem el senador Romeva) acusats pels dos advocats d’extrema dreta. La perversió és absoluta: parlamentaris que haurien de legislar i resulta que es dediquen a procurar la condemna de parlamentaris. El despropòsit és, ara, més descomunal que mai.