04 d’ag 2020

Anar al contingut

La clau

La dreta caníbal

La dreta caníbal

Enric Hernàndez

Aznar va plantar la llavor de Vox el 2004, després de la derrota del PP per l'11-M. 15 anys després, Casado continua abraçat a l'antipolítica en lloc de combatre-la

En ple naufragi postelectoral, Pablo Casado redacta el seu propi manual de resistència sota la premissa que el daltabaix del 28-A és culpa dels altres. De la irrupció de Vox. De la insolència de Ciutadans. Del llegat tòxic de Mariano Rajoy. Tàctica escapista que eximeix el líder del PP de la peremptòria autocrítica, per cert que sigui que la severa derrota popular, teòricament òrfena, té en veritat molts pares. 

La llavor de Vox es va plantar el 2004 a la plaça de toros de Vistalegre, a Madrid. Descavalcats els populars del poder per les seves mentides sobre l’11-M, José María Aznar hi va congregar 10.000 fidels per oficiar una missa negra en què va presentar el PP com a víctima d’una conspiració del PSOE, ETA i altres enemics d’Espanya. Per primera vegada en democràcia, la dreta no reconeixia una derrota electoral i flirtejava amb l’antipolítica.

Des de les ones episcopals, Federico Jiménez Losantos predicava l’argumentari aznarista dels opositors a Rajoy, àlies ‘maricomplejines’, que el 2008 caurien derrotats en el congrés del PP a València. Part d’aquells perdedors escorten avui Casado; altres, com Santiago Abascal, militen a Vox i maleeixen la "dreteta covarda". 

NO ES FIQUI EN POLÍTICA

La majoria absoluta del 2011, en plena crisi econòmica, va consagrar els principis del marianisme, amb Soraya Sáenz de Santamaría com a representant terrenal: faci com jo i no es fiqui en política. La passivitat de Rajoy davant de la corrupció que corroïa el PP va propiciar la irrupció de Ciutadans en el panorama nacional amb un missatge de regeneració. I el seu tancredisme davant del conflicte català –sota el seu mandat es van produir dues consultes secessionistes i una declaració d’independència– va alimentar Vox com a alternativa patriòtica de la dreta extrema.

Aquests antecedents serveixen per acreditar que el canibalisme de la dreta espanyola no és un fenomen nou, si bé és cert que Casado, lluny de revertir-lo, l’ha aguditzat ad nauseamSi el PP i Cs segueixen competint amb Vox pel vot ultra, deixant orfe l’electorat de centre, a Pedro Sánchez l’espera una plàcida estada a la Moncloa.