Anar al contingut

EDITORIAL

Sánchez derrota la dreta

El socialista venç amb claredat davant el fracàs del PP i una irrupció de Vox menys forta del que es temia

ERC s'imposa a JxCat a Catalunya, on l'electorat gira l'esquena al bloc pro 155 i premia el PSC

firma editorial català

El Periódico

Sánchez derrota la dreta

Amb una participació molt alta i en un context polític molt polaritzat, Pedro Sánchez és el gran guanyador de les eleccions del 28-A. El candidat socialista va frenar el bloc de dretes, que es va quedar lluny de la majoria absoluta a causa de la caiguda del PP i del fet que la irrupció de Vox no va ser tan espectacular com es temia. En una sola legislatura, Sánchez ha protagonitzat un viatge insòlit: va passar de ser defenestrat pel seu propi partit per negar-se a permetre la investidura de Mariano Rajoy a recuperar el comandament del PSOE en unes primàries, enderrocar Rajoy en una moció de censura i, finalment, aconseguir una victòria en unes eleccions transcendentals marcades per l’auge de la ultradreta i el conflicte català. 

Si el 28-A és una gran victòria de Sánchez, també suposa la derrota sense pal·liatius de l’estratègia de les tres dretes encapçalades per José María Aznar i abraçada de forma suïcida pel president del PP, Pablo Casado. La irrupció de Vox va dividir el vot de la dreta i va causar una competició de propostes extremes que va enfonsar el PP i va propiciar una gran mobilització de l’electorat d’esquerres i el sobiranista a comunitats com Catalunya i el País Basc, on els nacionalistes van aconseguir molt bons resultats. Com a conseqüència, el PSOE gairebé va doblar el PP, un enfonsament conservador que impedeix un pacte de les tres dretes a l’andalusa. L’entrada al Parlament de Vox és una pèssima notícia, però la ultradreta no només no serà decisiva sinó que és la principal causa de la caiguda d’un PP que queda en una situació molt delicada. El fet que els populars hagin perdut en feus com Galícia i que només hagi aconseguit un escó a Catalunya  (al País Basc, cap) auguren moments molt complicats per a Casado a portes, a més, de les eleccions municipals i autonòmiques.

“Amb Rivera, no”

Ciutadans va viure una nit agredolça. Si bé és cert que va millorar els seus resultats i que es va quedar a les portes del ‘sorpasso’ al PP, la decisió d’Albert Rivera de formar un cordó sanitari al voltant de Sánchez per dialogar amb l’independentisme català limita el seu marge d’acció. Amb els números a la mà, el PSOE i Cs sumen majoria, però perquè els dos partits pactessin seria necessària, d’entrada, una espectacular marxa enrere de Rivera. Per si de cas, els simpatitzants socialistes a Ferraz van cridar ahir a la nit: “Amb Rivera, no”.

Unides Podem apareix com el principal soci potencial de Sánchez. La formació morada i les seves confluències han empitjorat els seus resultats, fagocitats per un PSOE que ha sabut pescar vots a l’esquerra i al centre davant de la incompareixença del PP i Cs. Pablo Iglesias queda en una posició debilitada en la seva pretensió de formar un Govern de coalició amb els socialistes i afronta també amb males perspectives la cita electoral del mes de maig, on posa en joc un important pastís de poder local. Però els seus escons són imprescindibles per formar una majoria si la mala relació Rivera-Sánchez es manté.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

En canvi, Sánchez no necessita com en l’anterior legislatura els escons dels independentistes catalans, un dur revés si es té en compte el paper primordial que tenien abans de forçar l’avanç electoral a l’impedir la tramitació dels Pressupostos. Amb una participació molt alta, ERC aconsegueix la seva primera victòria en unes generals a Catalunya des de la restauració de la democràcia, seguida pel PSC, que derrota els comuns. Els republicans es van imposar en el seu duel per l’hegemonia independentista a JxCat, mentre que el PP i Vox només van sumar un diputat cadascun i Cs, guanyador a les autonòmiques, va acabar en cinquena posició. L’electorat català envia un clar missatge: l’independentisme es reforça i creix el suport a ERC i al PSC, que han apostat per una via de diàleg davant l’irredemptisme de JxCat i el 155 a ultrança del bloc de dretes.

Farà bé Sánchez, més fort que en l’anterior legislatura (també té majoria al Senat), de prendre nota del missatge tant de Catalunya com de la resta d’Espanya. L’electorat, molt mobilitzat, ha dictaminat que rebutja l’extremisme del tripartit de dretes. És responsabilitat de Sánchez recollir el guant i actuar en conseqüència.