Mentides, estupidesa i valor

"Dues coses són infinites: l’estupidesa humana i l’univers. I de la segona no n’estic segur”. És una de les frases més conegudes que se li atribueixen a Albert Einstein. Encara que és possible que no fos seva, ja que al geni alemany, reconegut com un dels homes més intel·ligents que hagin trepitjat la terra, li han penjat –per fervor o per ignorància– un munt de reflexions dignes de figurar en els més reputats manuals d’autoajuda que en realitat eren d’altres. Diríem que Einstein, sense pretendre-ho, s’ha convertit en una espècie de precursor de les fake news per delegació.

Aquest concepte de l’estupidesa com un fenomen inabastable em sembla el més precís per afrontar uns dies en què els principals actors del nostre teatre polític tindran l’oportunitat de confirmar o desmentir la seva vigència. He volgut escriure aquest article abans de conèixer els resultats electorals, precisament per no contaminar-me’n; prrquè dels detalls de diumenge, dels percentatges, de les coses que es diuen en una nit electoral, dels pactes, dels vetos... de tot això ja hi haurà informació a EL PERIÓDICO.

Però l’important serà el “¿I ara, què?”, així que m’inclino per respondre amb una altra frase també atribuïda –crec que falsament– a Einstein: “Bogeria és fer la mateixa cosa una vegada i una altra, esperant obtenir diferents resultats”. Crec que aquest principi és aplicable a totes les forces polítiques –catalanes, espanyoles– que en una mesura o una altra han remat perquè ens trobem ara mateix en meitat de la tempesta; esperem que no sigui la tempesta perfecta.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Encara que també és aplicable a cadascun de nosaltres com a ciutadans, com a subjectes polítics, que de vegades ens escaquegem més del compte. És possible que de tan posats com estem en el bucle del soroll i les bombolles pròpies no hi donem valor, però s’han devaluat conceptes bàsics,com el de diàleg, empatia, respecte o generositat; i cotitzen a l’alça la fatxenderia, l’insult, el ‘sensecomplexos’ i els hooligans.

Amb aquestes alforges, no crec que el viatge valgui la pena. Però si queda algun indici de cordura –i de coratge– entre els que tenen a les mans coquetejar amb el naufragi o buscar aigües més tranquil·les, em permeto recomanar-los una altra reflexió, en aquest cas d’un filòsof anomenat Schumacher. Diu: “Qualsevol ximple intel·ligent pot fer les coses més grans i més complexes; però es necessita un toc de genialitat –i molt valor– per moure’s en la direcció oposada”. I no val apel·lar a Einstein amb allò de “Tot és relatiu”, perquè això tampoc ho va dir mai. Una altra mentida