No votaré

No he votat mai, en cap de les eleccions que s’han celebrat a Espanya des que vaig fer els 18 anys. No puc donar-los un argument concret per justificar la meva falta de compromís amb tot això de la política, perquè, si existeix una causa, aquesta ha anat canviant al llarg del temps. Primer va ser per desconeixement (no sabia diferenciar un partit de l’altre), més tard per mandra i ara ves a saber tu per què. Sigui com sigui, no he votat mai i avui diumenge tampoc aniré a votar.

Sempre que ho comento amb amics i coneguts, em cau una bronca (de vegades afectuosa, altres vegades antipàtica). “Has de fer-ho”, m’aconsellen probablement amb bon judici. Quan ho diuen, somric i els dic que sí, que els faré cas i votaré, però ells saben que els menteixo.

¿Per què no puc queixar-me?

També estan els que em diuen, molt convençuts, que si no voto, després no puc queixar-me. Aquest argument sempre m’ha sorprès moltíssim. Algú ho devia dir alguna vegada i després tots ho han anat repetint. La queixa, per a ells, és un dret que s’adquireix participant. Dir “no et queixis” és, si ho pensen bé, un atemptat immens a la llibertat. ¿Qui decideix alguna cosa tan íntima com si puc o no manifestar enuig pel que sigui? ¿S’ha de demanar permís per queixar-se? ¿S’ha de complir un tràmit per fer-ho?

“No et queixis” és equivalent a “no t’emocionis”. És una cosa que neix d’un sense saber per què i difícilment pot ser prohibit. És com aquell rètol en una piscina d’Albacete, als anys 60, que li vaig sentir comentar en certa ocasió al director de cine José Luis Cuerda. En un cartell d’aquella piscina, en lletres majúscules, es podia llegir: “Prohibit manifestar entusiasme”. Doncs això, “prohibit queixar-te si no votes”. Igual d’absurd i còmic, igual d’intrusiu.

Queixem-nos sense permís

Ben mirat, podria dir-se el mateix dels que voten: “Escolta, amic, si votes X, després no et queixis si X fa alguna cosa malament, ja que tu has ajudat a col·locar-lo allà. Ha sigut culpa teva, ¿ara per què et queixes? Soc jo, que no he votat ni X, ni Y ni Z, el que té el dret a queixar-se, tant d’X com de tu”.

Imagino que aquest argument no convenceria cap votant, tot i que posseeix una lògica una mica més gran que la frase “si no votes, no et queixis”.

Notícies relacionades

Guanyar versus governar

Les veus de les víctimes

Queixem-nos quan vulguem queixar-nos, i ja està, seriosament. Que ningú ens doni permís per fer-ho. La queixa és un dret, i no s’ha de fer prèviament res per merèixer-la.

Avui, diumenge, en el que abans es deia “la festa de la democràcia”, em quedaré a casa, mirant per la tele els resultats que es donaran a conèixer a partir de les vuit de la tarda. Ho miraré com un espectador, sabent que no he contribuït en res. I quan se sàpiga el guanyador, probablement em queixaré, i ho faré pel mateix motiu pel qual no he anat a votar: perquè em dona la reial gana.