Anar al contingut

La resposta davant de Vox

Jo no tinc por

ADRIAN RUIZ DE HIERRO

Jo no tinc por

Carles Francino

No ens deixem espantar, no hi ha una majoria tan gran d'ultradreta com perquè estiguem atemorits. Cal estar preparats i decidits per anar a votar diumenge

Porto uns dies amb una sensació bastant rara. I una mica pesant també. No hi ha conversa, ja sigui amb amics, coneguts, col·legues de professió, fins i tot amb algun familiar –imagino que els haurà passat a vostès també– que no comenci amb algú dient: “Estic acollonit amb els resultats de diumenge”. Bé, doncs sincerament, jo el que estic és una mica fart d’aquesta actitud, n’estic bastant cansat ja.

¿Acollonits per què? Ja sé que fa cinc mesos, amb les eleccions andaluses i el ‘descobriment’ –entre cometes– que 400.000 persones havien votat Vox es van encendre moltes alarmes; i que des d’aleshores les expectatives d’aquest partit que reivindica la figura de Franco, amb tot el que això significa, no han parat de créixer. Però, ¿de veritat a Espanya existeix una majoria tan gran d’ultradreta com perquè els altres seguim el corrent o estiguem atemorits? No, jo crec que no, de cap manera, no ens deixem espantar.

El que cal fer és estar preparats, i decidits per anar a votar diumenge. I explicar –i denunciar– exactament el que proposa Vox. I si això és donar-los un altaveu, doncs d’acord. Però tots aquests comentaris en veu baixa, aquests murmuris, “¿Has vist el míting de Vox a València? ¿I l’altre dia a Sevilla...? Quanta gent, quantes banderes...”. Doncs molt bé, felicitats als premiats. Però, torno a preguntar, ¿això significa que tot està decidit, que cal preparar-se per al que ve? I sobretot, ¿donem per fet que ens mereixem com a país, com a societat, que aquesta gent marqui el rumb durant els pròxims anys? ¡Au, va!

Després ja hi haurà temps per analitzar qui ha donat ales a Vox, si tots els seus vots són fatxes o hi ha altres elements, però avui, ara, a dos dies de les eleccions, res de baixar la veu i encongir-se. Jo, almenys, no.

I per cert, passi el que passi diumenge, amb més o menys ultradreta al Parlament, no oblidem que els camins de crispació, d’insults, de mal rotllo, d’odi fins i tot que estem transitant des de fa temps, algun dia caldrà desfer-los. Com abans ens hi posem, com abans s’hi posin alguns, molt millor per a tothom.