Dilluns és el dia

Sí, el de la batalla que es pressent com a definitiva, la que decidirà el guanyador. No, no em refereixo a les eleccions, sinó a l’arribada dels caminants blancs a Hivernàlia, on els esperen Jon Neu, Arya i Bran Stark, Brienne de Tarth, Gendry, Sasha i Tomund Gianstsbane entre molts d’altres, entre els quals, fins i tot, hi ha dos Lannister. ¡Qui hauria imaginat que els enemics més grans del Nord acabarien la sèrie en territori Stark! Però tret de la irredempta Cersei, el Tyrion i el Jaime ja fa temps que es van unir al bàndol en el qual també serveixen la Sansa i la Daenerys.

Ara tots junts s’enfronten al capítol del gran enfrontament entre vius i morts, que els productors de la sèrie han definit com el més complicat i difícil de rodar donada la seva espectacularitat. Dilluns sabrem qui mor, qui sobreviu i qui s’acosta més al tron dels Set Regnes, un desenllaç que encara necessitarà alguns episodis més. I no s’escandalitzin si és d’això del que molts parlaran, per sobre del resultat de les eleccions, el pròxim dilluns.

Malgrat que el nombre d’abonats a la televisió de pagament va registrar un augment del 3,2% l’any passat fins a arribar als 6,8 milions de subscriptors (un creixement menor que el del 2017, que va pujar un 8,3%), i tot i que a dia d’avui la televisió anomenada convencional continua acaparant el consum majoritari del públic espanyol (fins al 93% dels visionaments que es realitzen a través del televisor els pertany), les plataformes de pagament saben concitar l’atenció dels mitjans gràcies a campanyes de màrqueting extraordinàries i a productes rellevants, i dona la sensació que acaparen més atenció de la que en realitat reben per part dels espectadors.

Són els nous temps, aquests en els quals la tele en obert tornarà a esgrimir la seva fortalesa basada en els milions d’espectadors aconseguits pels debats, davant de l’enorme cabal de soroll sense quantificar aconseguit per ‘Joc de trons’.

Notícies relacionades

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Diferents maneres de llegir un llibre

Els dos primers episodis d’aquesta tanda final han estat basats en els retrobaments i en les converses més que en l’acció, en una sèrie que si per alguna cosa s’ha caracteritzat és per les seves constants sorpreses i girs dramàtics. Però màrqueting a part, que és brillant, el que hem vist fins ara és un allargament del relat que aporta poc interès i res de nou, i tot està dirigit a introduir el que se suposa que serà una traca final memorable en forma d’enfrontament armat.

Però passi el que passi, l’únic segur és que l’efecte s’ha aconseguit, i qui més i qui menys a hores d'ara té la seva pròpia tesi de qui aconseguirà el tron i com ho farà; i és aquesta incertesa, juntament amb una producció impressionant, la que ha convertit aquest serial de luxe en l’esdeveniment televisiu de la dècada. Perquè d’aquí a unes setmanes, quan coneguem el final que els creadors de la sèrie ens han preparat, segur que no deixarà ningú ni indiferent, ni satisfet, però donarà molt a parlar. Perquè ‘Joc de trons’  ha aconseguit el més difícil d’aconseguir: explicar una història de ficció amb uns personatges que importen en un temps en què la realitat i els seus protagonistes avorreixen.