13 d’ag 2020

Anar al contingut

Anàlisi

¿Per què són tan transcendentals les pròximes eleccions?

SERGIO PEREZ

¿Per què són tan transcendentals les pròximes eleccions?

Jordi Alberich

Per a una Europa millor, és necessari un projecte compartit pels seus principals estats i, a l'Europa d'avui, només Espanya pot acompanyar França i Alemanya.

Davant de les dificultats del moment, i com un estímul, sovint es recorda com, en el passat, vam superar conjuntures encara més complexes. La gran referència és la Transició que, a més, va coincidir amb una greu crisi econòmica. Tot i que és veritat, hi ha notables diferències entre l’escenari d’avui i el de fa quatre dècades.

La principal diferència està que, llavors, compartíem un horitzó: l’Europa  que es dibuixava més enllà dels Pirineus. Un model d’economia i societat que garantia prosperitat econòmica i cohesió social. Avui, no obstant, tot Occident està tan desorientat com nosaltres. Un desconcert que es manifesta en una fractura social i un deteriorament de la política tradicional que, amb matisos, compartim tots els països. Per això les eleccions legislatives d’aquest diumenge i les europees, a finals de maig, resultaran determinants.

Malgrat haver superat els pitjors moments de la crisi, aquells en què es dubtava de la mateixa supervivència de l’euro, les societats europees es mostren confuses i irritades. D’una banda, per què persisteixen els efectes de la crisi en forma d’atur,  precarietat i falta d’expectatives. De l’altra, perquè no se sap cap a on orientar les polítiques públiques.

La qüestió sembla simple però resulta d’una enorme complexitat: l’economia s’ha transformat de manera radical, però des de la política encara no s’ha trobat la manera de governar-la. A més, una lliçó ja resulta evident, els ciutadans europeus no ens resignem a perdre aquest Estat del Benestar que tant va costar que arribés.

La política ha de conduir l’economia perquè aquesta major riquesa que comporta la revolució tecnològica arribi a tots els ciutadans. Mentre no arribi aquest moment, la globalització i la innovació tecnològica continuaran fracturant la societat. Per això són tan rellevants les pròximes eleccions.

A escala nacional, en la pròxima legislatura, a la política li correspondrà experimentar, ja que alguna cosa s’haurà de fer perquè milions de ciutadans no acabin en la marginalitat. Així, per exemple, acompanyar l’augment del salari mínim amb alguna mena de renda garantida o, d’una vegada, desenvolupar una política de vivenda assequible de lloguer.

De la mateixa manera, el Govern disposarà de marge per lluitar contra la precarietat o els abusos en l’externalització. I, al seu torn, se li presentarà l’oportunitat d’assumir un paper rellevant a la Unió. Per a una millor Europa, és necessari un projecte compartit pels seus principals estats i, a l’Europa d’avui, només Espanya pot acompanyar França i Alemanya.

Al seu torn, el poder dels estats s’ha d’exercir en harmonia amb el de les institucions europees. Convé, més que mai, un Parlament Europeu reformista i disposat a exercir el seu poder. D’ell n’ha de sortir una Comissió que, en el seu cas, disposarà de capacitat per regular una economia global que, sense marcs polítics supranacionals, ja veiem on ens ha portat. I on ens podria portar.