Anar al contingut

Dues mirades

L'amanida de la vida i la mort

JULIO CARBO

L'amanida de la vida i la mort

Josep Maria Espinàs

¿Haurien escrit més i potser millors obres els nostres avantpassats si haguessin viscut més?

El lector comprendrà que, llegint el diari, jo m’hagi aturat aquest discret titular: “Molta vida al davant”.

Estic segur que la paraula “vida” és una de les més poderoses en l’àmbit social i en el publicitari.

Hi ha altres paraules poderoses – avui, demà, sempre,..., Però la paraula “vida” té una notable força, perquè representa la tan necessària vitalitat. Els investigadors del CSIC han precisat els diversos aspectes i causes de la longevitat.

Deixant a part les anàlisis serioses és evident que tots estem d’acord en aquest fet: ara ja és una percepció seriosa i al mateix  temps popular que la vida dels humans s’ha allargat. L’evolució és visible si pensem en la supervivència dels nostres avantpassats. Amb totes les excepcions que cal admetre.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

¿A quina edat van morir molts dels nostres avantpassats? No tinc a mà una llista de famosos, però molts d’ells van fer les seves obres en uns anys limitats. ¿Haurien escrit més obres -i potser millors, si haguessin viscut més? Això no podem saber-ho.

“Molta vida al davant... Això és el gran desig que, habitualment senten els humans.

Però si algun poder màgic els fes cas... “Llarga vida? Si és una vida torturada es pot comprendre que algú digui prou.

Com es comprèn, hi ha tota mena d’interpretacions de la vida. La vida i la mort han protagonitzat tota mena d’anàlisis i poemes. Hi ha una literatura de la vida, com hi ha una literatura de la mort. No sé quina és més sentenciosa.

Viure és pensar, va dir Ciceró. I el que m’agrada a mi és un text anònim: L’oli és suau, el vinagre és àcid. Amb aquests dos ingredients es fa una bona amanida.