Anar al contingut

TERROR GLOBAL

FOTODELDIA-EPA7658 COLOMBO SRI LANKA 21 04 2019 - Policias inspeccionan los danos en la iglesia de San Sebastian tras un atentado este domingo en Negombo cerca de Colombo Sri Lanka Sri Lanka vivio hoy un sangriento Domingo de Resurreccion con mas de 200 muertos entre ellos una treintena de extranjeros y 450 heridos tras una serie de atentados que golpearon tres iglesias en las que los fieles celebraban la festividad cristiana cuatro hoteles y un complejo residencial EFE Str ATENCION EDITORES CONTENIDO GRAFICO

STR (EFE)

Avui Sri Lanka, demà qui sap

Jesús A. Núñez Villaverde

Els atemptats registrats a Sri Lanka diumenge passat són un senyal clar que el terrorisme és una amenaça internacional sense límits

Els atemptats registrats a Sri Lanka el diumenge passat són un senyal clar que el terrorisme és una amenaça internacional sense límits. I com ja va passar fa tot just un mes a Nova Zelanda, i per molt que ara es destaquin determinats indicis i ja s’acusi el govern local de desatendre les alarmes rebudes de l’Índia sobre possibles atemptats contra esglésies cristianes (oblidant que també s’ha atemptat en hotels i complexos d’oficines), ningú no imaginava fins aquell mateix instant que una cosa així podia passar en aquest país.

Un país de 21,5 milions d’habitants que, en clau religiosa, es distribueixen entre budistes (70%), hindús (15%), cristians (8%) i musulmans (7%). Per sobre de les fractures que d’aquí es derivin, cap és tan rellevant com l’ètnica, amb la majoria singalesa i els tàmils provant de dirimir les seves profundes diferències en un conflicte que va costar 100.000 morts entre 1983 i 2009. Des de la perspectiva governamental l’assalt final contra els Tigres Tàmils es va interpretar equivocadament com la derrota definitiva del grup terrorista més letal de les últimes dècades. I tot i que des d’aleshores el país va provar de mirar cap endavant –atraient un turisme que ara es pot veure molt afectat– la fractura hi segueix present.

Amb la guàrdia baixa

Si s’analitza la recent matança amb aquest rerefons es pot considerar, en primer lloc, que, igual com va passar a Espanya amb l’escassa atenció prestada al terrorisme gihadista fins al 14-M (obligat en bona mesura per l’amenaça d’ETA), també a Sri Lanka l’esforç principal contra la rebel·lia tàmil ha fet descuidar el perill gihadista. Al cap i a la fi, l’islam local és de perfil tolerant i només 32 nacionals s’han incorporat a grups actius a Síria o l’Iraq. A més, els dos grups que ara el Govern identifica com responsables directes –Jamā'at at-Tawḥīd al-Waṭanīyah i Jammiyathul Millathu Ibrahim– no semblaven suposar una amenaça considerable si s’atén a la seva escassa capacitat operativa (reduïda a la voladura d’algunes estàtues).

De fet és aquesta insignificança la que genera dubtes sobre l’autoria dels atemptats. Tot i que en principi no hi hagi més remei que donar credibilitat a les fonts governamentals, resulta prou difícil assumir que uns grupuscles d’aquesta entitat tinguin la capacitat logística i operativa necessària per dur a terme vuit atemptats pràcticament simultanis a quatre localitats diferents (i en podrien ser més d’acord amb el material explosiu trobat als voltants de l’aeroport de Colombo i de suposats cotxes-bomba encara per neutralitzar). Que, sense aportar cap prova, Daesh hagi reclamat l’autoria tampoc diu molt, si es té en compte el seu afany per aparentar una presència planetària, precisament ara que ha perdut el seu feu principal a Síria/Iraq.

En definitiva, sense descartar cap hipòtesi –incloent la que antics combatents tàmils (destres en atemptats suïcides i a gran escala) hi hagin tornat– queda clar que el monstre segueix allà.

Temes: Sri Lanka