Cayetana i els indignats

Arremetre contra elfeminismea compte del consentiment sexual, exigir que es dirigeixin a ella en castellà en les entrevistes o qüestionar els drets d’unscandidats polítics a la presó. “¿Per què s’accepten rodes de premsa per a Sànchez i Junqueras i no per a un pres per violació?”, va deixar anar Cayetana Álvarez de Toledo. La resposta és tan evident (els emparen els seus drets) que resulta impossible creure que el seu discutit (i ofensiu) interrogant pretengués alguna cosa més perprovocar. La candidata del PP, tan impecable i exquisida, ha decidit parlar als indignats. Als que se’ls ha ennuegat l’independentisme i tot Catalunya. Per això qüestiona les normes bàsiques d’una societat bilingüe (¿de debò no pot fer l’esforç de mirar d’entendre unes preguntes en català sent la persona que pretén representar els seus ciutadans?). També als indignats per l’auge del feminisme, especialment a aquells que senten la masculinitat com un dels seus escassos privilegis.

Altiva, de verb afilat, seguretat aclaparadora i intel·ligent. Així vaig perfilar Álvarez de Toledono fa ni una setmana. Ratifico cada un dels qualificatius. I potser això és el pitjor. Perquè, amb punteria precisa, ha posat tota la seva intel·ligència a burxar les ferides i assegurar-se un titular. Potser evitarà la sagnia de vots cap a Vox, potser robarà a Cs, però aquesta Catalunya fatigada és l’últim que necessitava.