Anar al contingut

La clau

Soliloquis i flasques

NICHOLAS KAMM (AFP)

Soliloquis i flasques

Joan Cañete Bayle

Als EUA, Trump es va aprofitar d'una societat polaritzada; aquí, l'estan polaritzant tuit a tuit. Dilluns i dimarts ho tornarem a constatar

Donald Trump va tuitejar un mem de 'Joc de trons’ i la frase 'Game over’ per resumir la seva satisfacció per l’informe Mueller, després aigualida quan es va fer públic que el fiscal especial escriu en les seves conclusions, amb referència a un possible delicte d’obstrucció de la justícia: “Encara que aquest informe no conclou que el president cometés un crim, tampoc l’exonera”. Del 'Game over’ Trump va passar a qualificar l’informe de “merda”, cosa que ben mirat és una bona forma de definir el món (polític, mediàtic, econòmic) que el va encimbellar a la presidència.

Abans de Trump, cap president s’hauria atrevit a presentar-se a la reelecció amb la meitat del que l’informe Mueller diu sobre ell. Trump, en canvi, juga amb un avantatge que no tenen els seus adversaris: el càrrec que ostenta, la institució que representa, la responsabilitat que exerceix li importen un rave. Un fill de papà, el defineix un titular de 'The New York Times' sobre la seva trajectòria empresarial, i com una caricatura d’un fill de papà actua: vanitós, capritxós, egoista. A la sèrie ‘Succession’ hi ha una escena tremenda en què un altre fill de papà es masturba en el gran finestral del seu despatx a dalt de tot d’una de les grans torres de Nova York. Millor no imaginar-se Trump al Despatx Oval.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

El pitjor de Trump és que, com tot el que passa als Estats Units, ha creat escola. Steve Bannon, el seu presumpte guru, es passeja per Europa com si la seva sola presència ja expliqués el ressorgir de l’extrema dreta al continent que la va inventar. I en la campanya electoral a Espanya veiem sobretot la dreta, però no només, seguir el seu exemple: exageracions, falsedats, insults. Els analistes identifiquen l’'estil Trump' i citen les seves lliçons en comunicació política i, dit així, sona fins i tot digne. Convé no oblidar-ho: l’'estil Trump' no té res de digne. És el final del joc democràtic, perquè sense respecte almenys a la institució, el joc pel poder no és més que un assumpte de fills de papà ansiosos de poder. A algun ja el tenim encapçalant candidatures en aquestes eleccions. La diferència és que als EUA Trump es va aprofitar d’una societat polaritzada. Aquí, l’estan polaritzant tuit a tuit. Dilluns i dimarts em temo que ho tornarem a constatar, en aquest concurs de soliloquis i flasques que hem convingut a anomenar debats.