Debatre per llei

Els debats en campanya solen ser font de controvèrsia perquè en la seva celebració hi conflueixen quatre factors sovint impossibles de conciliar: la conveniència electoral de cada partit, el dret dels votants a conèixer les propostes dels candidats, els interessos de les televisions (públiques i privades) i la rigidesa normativa, que ni la més flexible administració electoral pot defugir.

La Junta Electoral Central (JEC) ha tombat el debat dels aspirants a la Moncloa programat per AtresmediaAtresmedia per al 23 d’abril perquè incloïaSantiago Abascal, representant d’una força, Vox, que no té representació al Congrés. La resolució respon favorablement a un recurs del PNB, Coalició Canària i Junts per Catalunya, i és posterior a la querella per prevaricació que Quim Torra va presentar contra la mateixa JEC. La "involució democràtica" que denuncia el president, en dubte.

A l’estimar els arguments dels recurrents, la Junta convida la cadena a oferir una alineació diferent de debatents, aquest cop excloent-ne Vox. Però el debat a quatre –Pedro Sánchez, Pablo Casado, Pablo Iglesias i Albert Rivera– ja va ser ofert per TVE, de manera que de cop s’obren tots els escenaris: des que hi hagi més d’una cita entre els líders polítics, en televisions públiques i privades, fins que no n’hi hagi cap.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Mogut pel seu afany d’unir (i confrontar-se amb) la triple dreta, Sánchez va acceptar l’oferta de la privada i va menysprear TVE, que per la seva condició pública no va poder convidar Vox. Ara, després del veto de la Junta, el president sembla disposat a acceptar una o diverses trobades televisades sense Abascal. Fer el contrari hauria resultat incongruent amb els postulats que va mantenir quan era a l’oposició.

REGAL PER A ABASCAL

Per a Abascal aquesta exclusió suposa en realitat una benedicció, ja que li permet explotar el victimisme sense sotmetre’s a l’escrutini de públic i adversaris. El que no és acceptable és que es pugui privar de debats els votants perquè els partits, en comptes d’autoimposar-se’ls per llei, es neguen a reformar una norma obsoleta que els permet obrar a cada campanya segons més els convingui.