Un nou pacte social

La campanya discorre molt allunyada dels grans debats europeus. La caça, els permisos d’armes, ETA o l’independentisme col·lapsen l’agenda. El president de Foment del Treball, Josep Sánchez-Llibre sembla més atent al que passa a Europa que la majoria dels nostres dirigents polítics. En una recent conferència al Cercle Financier, que organitza Isidre Fainé, va plantejar la necessitat d’assolir un nou pacte social entre empresaris, treballadors, directius i accionistes. "La proporció existent avui a les empreses pel que fa a la retribució del capital i del treball pot ser que no sigui la més adequada", va dir Sánchez-Llibre. No es poden sintetitzar millor els grans desafiaments del vell continent. Aquest equilibri va ser possible durant dècades gràcies als creixements de ‘doble digito’ després de la Segona Guerra Mundial. Més tard, es va aconseguir amb les baixades d’impostos i de tipus d’interès de l’onada neoliberal. Des de la crisi financera, estem a punt del col·lapse. Els diners no rendeixen fora de les empreses, perquè el crèdit s’ha enfonsat per falta de solvència, no de liquiditat. El deute públic posa el llistó a l’alça en la retribució del capital i els impostos no es poden abaixar precisament per assegurar la devolució dels crèdits. De manera que, com va explicar el president de la patronal catalana, els principals sacrificis s’han fet en l’última dècada pel costat dels salaris, pressionats a la baixa per la globalització i per la robotització. El resultat és una debilitat extrema del consum a Europa, que arriba a nivells dramàtics en països com Alemanya i que contreu el conjunt de la UE. Els pròxims anys no pinten gaire millor amb l’extensió de la intel·ligència artificial i l’envelliment de la població. ¿Qui comprarà el que produïm si els salaris continuen tan baixos?

Sánchez-Llibre encara posa més el dit a la nafra quan explica com els baixos salaris expulsen del mercat de treball a la generació més ben formada de la història. No és fàcil en el debat polític ponderar el que és urgent i el que és important, però el pacte social és les dues coses alhora tot i que tingui molt de racional i poc de visceral.