'Creu-me, canviaré'

Gir tàctic de l’independentisme de cara al 28-A. Mitjançant sengles cartes enviades des de la presó, els candidats jutjats al Tribunal Suprem esmenen (o fingeixen esmenar) la plana a l’oracle de Waterloo. Text i subtext suggereixen un canvi de to, menys inflamat, més pragmàtic. O potser la lletania de qui a la desesperada intenta salvar una relació sentimental sense futur: ‘Creu-me, canviaré’. 

Paraules mel·líflues que acaricien un possible recolzament a la investidura de Pedro Sánchez. Pedro Sánchez Apel·lacions a la responsabilitat i l’estabilitat dels qui a Catalunya van abandonar la primera i no tenen la segona. El referèndum d’autodeterminació no és ja la condició inexcusable de fa dos mesos, quan van liquidar la legislatura espanyola al rebutjar els Pressupostos, sinó un mer objectiu de futur. Ja no tracen “línies vermelles” a canvi d’apuntalar Sánchez, a qui tampoc prometen “xecs en blanc”.

Una ambigüitat calculada que sembra dubtes sobre si el retorn a un ‘peix al cove’ remasteritzat és sincer o impostat. Primer, perquè aquest incipient possibilisme casa malament amb l’irredentisme de Carles Puigdemont, amo i senyor de Junts per CatalunyaJunts per Catalunya. I segon, perquè l’eterna disputa per l’hegemonia empeny ERC a alternar picades d’ullet moderantistes i escomeses com l’anticipat veto als Pressupostos. 

'NO ÉS NO'

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La substitució de l’unilateralisme pel gradualisme en el camí cap a la república difícilment apaivagarà l’independentisme impacientat, ni garanteix tampoc l’èxit de tan improbable empresa. Amb Sánchez encapçalant un nou ‘no és no’ –ni referèndum ni independència–, costa imaginar que ERC i JxCat participin en una taula de diàleg que exclogui d’entrada les seves demandes. 

Sembla més que les forces independentistes, veient-li les orelles al llop d’un tripartit de dretes, pretenen combatre el vot útil en favor del PSC dels catalans farts de conflictes i enganyifes. Però la seva mà estesa al PSOE oculta, més que una temptativa de claudicació, un regal enverinat, ja que encoratja les denúncies de PP, Cs i Vox sobre una presumpta agenda secreta de Sánchez per satisfer el secessionisme.