Anar al contingut

Petit observatori

Fracassos i èxits per demà

ALFONS RODRIGUEZ alfonsrodrigue

Fracassos i èxits per demà

Josep Maria Espinàs

Molts escriptors desitgen que la seva obra perduri quan ja s'han mort. A mi no m'importa gens

Penso que és evident que molts escriptors desitgen que la seva obra perduri quan ja han mort.

Ja em perdonaran, però això no m’importa gens. 

La història demostra que l’oblit és un fet bàsic de la vida dels humans. Cada generació experimenta un canvi en el paisatge de records. 

En molts casos la desmemòria pot ser una acció sanitària. Atenció als records que fan mal, o que pertorben l’evolució natural d’una vida. 

¿Es pot deixar res que suposi un llaç amb el futur? No parlo d’objectes de valor econòmic. Parlo d’objectes que puguin enllaçar el present amb el futur. 

Un cas especial es fa evident quan es tracta de la mort d’un artista o d’un escriptor. Els artistes que moren deixen a disposició de la societat pintures i llibres.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

En general, l’aspiració d’aquests casos singulars és que les seves obres durin. Que els llibres continuïn publicant-se, i que les obres d’art siguin exposades als museus, o almenys venudes a bons preus. 

Avui es continua representant Shakespeare i s’interpreten obres de Mozart.

Penso que no treballaven per la posteritat sinó per a la satisfacció del públic. 

L’escriptor Josep Pla va basar la seva considerable obra en l’ús d’un llenguatge d’aire sovint popular. A ell li agradava presentar-se com si fos un pagès. Però tothom sabia qui era. Un escriptor de gran cultura que havia corregut món. 

El seu instrument de seducció era precisament el d’un home que és savi i presenta les idees com una provocació. I, al fons de tot això, l’angoixa. Un dia li va preguntar al seu editor: “¿Tu creus que quan em faci mort em llegirà algú?”