opinió
La Xina pren el control en l'era 'globotics'
Després de la guerra comercial entre els EUA i el gegant asiàtic, es dibuixa una nova etapa d'hegemonia econòmica d'ulls ametllats
FILE - In this March 12 2019 file photo Chinese President Xi Jinping attends a plenary session of China s National People s Congress NPC at the Great Hall of the People in Beijing The country s foreign ministry announced on Monday March 18 2019 that Xi will visit Italy France and Monaco from Thursday to March 26 AP Photo Mark Schiefelbein File /
La guerra comercial que protagonitzen la Xina i els EUA en els últims mesos, amb amenaces creuades d’aranzels i frens al lliure comerç, és el primer acte d’un canvi en l’hegemonia econòmica en els pròxims decennis. El catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona Juan Tugores va descriure, amb motiu dels actes de celebració del 50è aniversari de l’associació d’empreses exportadores Amec, la situació actual com l’entrada en l’era 'globotics', feliç baptisme per descriure la conjunció de treball i tecnologia en la també denominada quarta revolució industrial.
Al capdavant d’aquesta nova era d’automatització i innovació despunta la Xina, un gegant asiàtic que en el passat ja va ser líder del món. Com va descriure Tugores davant dels inquiets exportadors catalans, la Xina va perdre l’hegemonia amb la primera revolució industrial i la vol recuperar amb la quarta, i la interacció entre tecnologia i globalització, aquesta nova era ‘globotics', és l’autopista econòmica idònia per als seus objectius. Segons Tugores, el 1700 els països que integren la Unió Europea actual concentraven de l’ordre del 21,9% del producte interior brut (PIB) del món, mentre que la Xina generava el 22,3% i l’Índia el 24%. Els EUA eren l’1,8% mundial. El 1913, la revolució industrial va disparar la competitivitat d’Europa fins a suposar-ne el 33%, els EUA van arribar al 18,9% i va desplomar la Xina (8,8%) i l’Índia (7,5%). Els països que havien sigut potències van quedar relegats, i tant la Xina com l’Índia van arribar a ser el 1978 un apèndix de l’economia mundial en termes de PIB, amb el 5% i el 3,4%, respectivament. Però la situació ha canviat i la Xina ja ha passat a ser la primera potència mundial, amb el 18,2% del PIB el 2017, seguida pels EUA (15,3%) i la UE (16,5%). La mateixa OCDE en les seves arriscades previsions a llarg termini ja apunta que la Xina suposarà el 25,3% del PIB el 2048, l’Índia arribarà al 18,5%, els EUA es quedaran en el 14,7% i la UE en el 10%, amb Espanya en l’1,1%.
L’escenari econòmic mundial ja fa alguns anys que oferia pistes d’aquests canvis que s’estaven produint. L’ofensiva xinesa per les matèries primeres a l’Àfrica i Llatinoamèrica era un d’aquests canvis. Ara, la guerra comercial amb els EUA i la recerca d’acords a Europa i els països de l’Est cimenten encara més aquest lideratge mundial de l’Àsia. Els economistes sempre fan les seves previsions sobre escenaris, manera intel·ligent de justificar errors que en rares ocasions ningú evidenciarà. Tugores va presentar els seus amb conceptualitzacions hàbils: el primer partiria d’una situació "de conflicte" de potències en què el creixement econòmic general es podria veure afectat. El segon, batejat com de seny o racional, seria el desitjable. En aquest escenari, s’afrontaria un procés de "reglobalització" amb la correcció dels efectes col·laterals millorant la inclusivitat dels més desfavorits, el medi ambient i apostant per la cooperació internacional. En un escenari de "friccions creixents", el resultat seria el que Tugores bateja com a 'slowbalization' o frenada clara del creixement. En qualsevol cas, nova era. I de lideratge asiàtic.
