Homenatge a Catalunya

En els anys 30 del segle passat, quan Barcelona no era encara port internacional de creuers ni capital mundial del mòbil, vam tenir alguns turistes d’excepció com Jean Genet i Eric Arthur Blair, àlies Georges Orwell. Mentre Genet anava arrossegant la seva delinqüent homosexualitat per la putridesa del Raval a la recerca de menjar, Orwell va decidir jugar-se la vida d’una altra manera: arribat a Barcelona el dia de Sant Esteve del 36, el brigadista internacional es va allistar immediatament al troskista POUM, tot i que acabés abraçant els cruels ideals de la FAI. («Quanta, quanta guerra!» com va deixar escrit la ferotge Rodoreda.)

En el seu 'Homage to Catalonia' Orwell escriu el seu amor a la revolucionada Barcelona de l’època: “Els cambrers i els dependents miraven el client cara a cara i el tractaven com un igual. Les formes servils i fins i tot cerimonioses del llenguatge havien desaparegut. Ningú deia ‘senyor’, o ‘don’ i tampoc ‘vostè’; tots es tractaven de ‘camarada’ i ‘tu’, i deien ‘¡salut!’ en lloc de ‘¡bon dia!’”. La nostra guerra civil va deixar en ell una empremta indeleble: Cada línia seriosa que he escrit des del 1936 l’he escrit, directament o indirectament, contra el totalitarisme i a favor del socialisme democràtic com jo l’entenc.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Ja el 1949, Orwell va publicar la seva molt profètica ficció '1984' on es poden llegir aquestes línies: “El nacionalisme és la fam de poder alimentat per l’autoengany; no només no desaprova les atrocitats comeses per la seva banda, sinó que té una extraordinària capacitat per ni tan sols sentir-ne a parlar”; “els mites que es creuen tendeixen a convertir-se en veritables. Els millors llibres són els que ens diuen el que ja sabem”; “el seny no depèn de les estadístiques. Si el líder diu que dos i dos fan cinc,doncs dos i dos fan cinc. Aquesta perspectiva em preocupa molt més que les bombes”; “el pensament corromp el llenguatge i el llenguatge també pot corrompre el pensament”;”si es es permetés a la gent entrar en relació amb estrangers, descobririen que són criatures iguals a ells en l’essencial i que tot el que se’ls ha explicat és mentira”; “’doblepensar’ significa el poder de mantenir dues creences contradictòries alhora, i acceptar-les totes dues”; “en temps d’engany universal,dir la veritat és un acte revolucionari”.

Digueu-me descontextualizador, però les paraules d’Orwell sobre la Barcelona del 36 em resulten tan fotogràfiques com les redactades 13 anys més tard a ‘1984’ sobre el que, a la seva mateixa Catalunya, passa ara. No suggereixo en cap manera que aquestes línies no siguin aplicables a Espanya i al planeta en general,però... ¡sap tan greu, amb com de guapos que diuen que vam ser, haver caigut tan baix!