La policia catalana davant l'1-O

Mossos, lleialtat entre dues aigües

Els comandaments del cos han convertit la seva declaració en el judici al procés en una hàbil defensa però que suscita interrogants

3
Es llegeix en minuts
wmossos3

wmossos3

“¿Ho va dir així?”, va preguntar sorprès el fiscal Javier Zaragoza quan el comissari Ferran López va revelar que Carles Puigdemont havia amenaçat de declarar la independència el mateix 1-O si es produïa l’escenari violent que temia la cúpula dels Mossos. “Sí. És una frase que recordem tots perquè és difícil d’oblidar”, va aclarir. Desconcerta, no obstant, que cap dels altres comissaris assistents a la trobada del 28 de setembre (Manuel Castellví, Emili Quevedo i el major Manuel Castellví, Emili QuevedoJosep Lluís Traperoa les seves declaracions testificals. ¿Per què López va llançar aquest últim dard? També sorprèn que, davant unes paraules tan concloents sobre la voluntat del Govern català de seguir endavant amb un acte prohibit que comportava el risc de greus incidents, un escenari que Puigdemont contemplava com una excusa per a una DUI ràpida, els responsables dels Mossos no es plantegessin denunciar-ho per detenir-lo eventualment amb Oriol Junqueras i Joaquim Forn, que a l’esmentada reunió es van mostrar conformes amb la posició del president.

Amb una denúncia pública de l’actitud temerària del Govern, seguida d’un anunci de dimissió col·lectiva,aquests comandaments haurien aclarit qualsevol dubte sobre la seva lleialtat a l’ordre constitucional i avortat el referèndum il·legalque s’havia de celebrar tres dies després. Però és evident que en aquell moment no hi havia cap possibilitat que això passés perquèel cos dels Mossos nedava entre dues lleialtats. Només després de la DUI del 27 d’octubre i a les portes de l’aplicació del 155, Trapero va comunicar a la fiscalia i al TSJC que tenia preparat un dispositiu per detenir Puigdemont. ¿Va descobrir de sobte la gravetat del que estava passant a Catalunya o potser va començar a armar un relat per justificar la seva actuació dubtosa?

Hàbil de defensa

Determinar el paper que van exercir els Mossos entre el setembre i l’octubre del 2017és una qüestió central tant per a les acusacions com per a les defenses del judici que se celebra al Suprem. Tot i que falta molt perquè s’acabi, ja hem pogut escoltar les declaracions de tots els responsables de seguretat de llavors. Les declaracions testificals de José Antonio Nieto, exsecretari d’Estat de Seguretat, del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, coordinador del dispositiu per impedir el referèndum, i del màxim responsable de la Policia Nacional a Catalunya, Sebastián Trapote, eren relativament previsibles. Els seus arguments són els que sosté la fiscalia. El més cridaner ha sigut queTrapero, que està acusat de rebel·lió i sedició a l’Audiència Nacional, optés per testificar. Com també els comissaris López, Quevedo i Molinero, imputats per desobediència al Jutjat 3 de Cornellà. Tots podien haver-se acollit al seu dret de no fer-ho, però de forma intel·ligenthan convertit la seva declaració en una hàbil defensa partint d’un doble fil argumental.

D’una banda, han denunciat la irresponsabilitat del Govern Puigdemont però sense que aquesta obstinació independentista arribés a condicionar mai l’actuació dels Mossos. I, per una altra,han traslladat la seva responsabilitat en l’organització del binomi ineficaç per a l’1-O en el fet que Pérez de los Cobos n’estava informatsense que en cap moment hi objectés res. També han atribuït la fallida del dispositiu únic dels tres cossos a l’acció unilateral de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil el matí del referèndum.

Al Suprem no es dirimiran les acusacions que pesen contra els comandaments dels Mossos, però els arguments esmentats sonen infantils isusciten molts interrogants. ¿Per què Trapero va recórrer legalment el nomenament del coordinador amb el fals argument que els Mossos, sense més recolzaments, podien fer complir les ordres judicials? ¿Per què va participar a la reunió de la Junta de Seguretat del 28 de setembre, seient simbòlicament al costat dels que encoratjaven un acte il·legal?, i sobretot ¿per què ho va fer per recolzar una lectura malintencionada de la interlocutòria de la magistrada Mercedes Armas, segons la qual el deure d’impedir el referèndum quedava relegat a l’objectiu de preservar “la normal convivència ciutadana”?

Notícies relacionades

Les preguntes podrien continuar i afegir-se’n altres de dirigides a la matussera actuació del Ministeri de l’Interior, però és evident que els comandaments dels Mossos han aprofitat el judici als seus caps polítics per armar un relat exculpatori davant una actuació en què, en el millor dels casos, van intentar conjugar dues lleialtats incompatibles i, en el pitjor, van ser còmplices passius d’un cop a l’ordre constitucional.

Historiador.