28 febr 2020

Anar al contingut

La clau

Tot està per decidir

Julio Munoz

Tot està per decidir

Enric Hernàndez

L'efecte lisèrgic dels sondejos sobre l'esquerra i la hiperventilació de la tríada PP-Cs-Vox són compatibles amb un tomb electoral a la dreta

Tot va començar amb la desregulació financera internacional, que va obrir la porta als abusos del capitalisme salvatge. El crac del 2008 va fer que a la globalització de rostre humà li caigués la careta i s’enfonsés la ficció que les democràcies dominaven el mercat i garantien el progrés social. Del desengany popular es van nodrir els populismes, dispars en ideologia, assimilables en metodologia. Uns escorats a l’esquerra, anhelant reconquistar el sistema per regenerar-lo. Uns altres, entre la dreta extrema i el feixisme, amb unes classes populars ensarronades per les elits que ambicionen detenir el poder sense condicions democràtiques.

Com relata Francis Fukuyama a ‘Identidad’ (Deusto), els populismes nacionalistes sorgeixen de l’empobriment, però la seva no és una exigència materialista sinó de reconeixement col·lectiu: de classe, identitari, ètnic en ocasions... de sobirania, en suma. Per això no n’hi ha prou amb la reactivació econòmica per combatre les demandes de dignitat alimentades pel ressentiment.

Es lliura així una guerra entre els drets socials i els identitaris, amb el planeta sencer com a camp de batalla. Els EUA de Trump. El Regne Unit del ‘brexit’. El Brasil de Bolsonaro. La Itàlia de Salvini. La Catalunya del procés. I l’Espanya del 28-A, que es juga més del que intueix.

Sondejos fal·libles

La monòtona cançó de bressol demoscòpica xiuxiueja una còmoda victòria de Pedro Sánchez i amenaça amb adormir un cos electoral que ja s’hauria d’estar traient la mandra. I això que almenys tres dades acrediten la fal·libilitat dels sondejos. Primer, el rècord d’indecisos a dues setmanes dels comicis: entorn del 40%. Segon: el nul record de vot d’un sospitós 60% dels enquestats, segons el GESOP. I tercer: el marge típic d’error dels sondejos, el 3%, perfectament compatible amb un tomb electoral en favor de les dretes.

Mentre PP i Ciutadans hiperventilen davant la vociferant amenaça de Vox, el votant de l’esquerra ronseja per l’efecte lisèrgic dels sondejos i l’astènia de Podem. Tot és possible, tot està per decidir.