Anar al contingut

Divisió en el PDECat

Campuzano o la independència ja no és el que era

JOAN MATEU PARRA

Campuzano o la independència ja no és el que era

Sílvia Cóppulo

Si uns i d'altres no treballen per augmentar la base social, el veterà diputat podria arribar a tenir raó

La data prevista era l’endemà de les eleccions municipals, però l’avanç de les generals ha precipitat la divisió. La dona que va fer fora Rajoy, Marta Pascal (propiciant el 'sí' del PDECat a la moció de censura), dona un pas en direcció a un nou partit, que optaria per un tren de via lenta cap a l’independentisme, en contraposició al lideratge de Carles Puigdemont, pujat a un TGV, que primer la va defenestrar a ella de la coordinació del partit i ara ha descavalcat de les llistes de JxCat aquells que es movien ideològicament al seu voltant.

Dimarts passat el veterà diputat Carles Campuzano presentava el seu llibre 'Reimaginem la independència'. Campu, autodefinit com a “independentista de tota la vida, gradualista i pragmàtic”, escriu que era suggeridor “acumular forces que permetessin un referèndum acordat amb l’Estat”. I que no va creure ser davant “una finestra d’oportunitat, que hauria de permetre realitzar per la via dels fets consumats la independència”. Res d’això va passar: l’1-O no hi va haver un referèndum acordat i la independència continua sent un objectiu i no un fet. Ara el diputat sosté que s’han de reconèixer “límits imprescindibles: majories, normes, procediments i unitat civil”.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Encimbellat per una Pascal que intentava generar entusiasme a la Casa del Llibre amb el recolzament de l’exconseller Lluís Recoder, entre el públic no hi va haver cap membre del Govern de Quim Torra i sí que hi van ser presents diversos càrrecs de l’últim d’Artur Mas. Sobrevolaven l’escena un toc de realisme i el fantasma de l’escissió. No es tracta únicament d’una qüestió de velocitat per dilucidar si la via lenta porta a la via morta i el TGV pot tornar a descarrilar, s’haurien de mostrar clarament estratègies i objectius. Sembla assenyat pensar que, si uns i d’altres no treballen per augmentar la base social, amb el judici als presos en marxa, i l’exili, lluny per definició, Campuzano podria arribar a tenir raó quan afirma que “la independència ja no és el que era” i no només perquè en ple segle XXI el poder estigui molt més repartit.