Anar al contingut

El preu de la formació superior

El mandat del 56%

El mandat del 56%

Albert Branchadell

El Govern desobeeix reiteradament la majoria del Parlament que va reclamar abaixar les taxes universitàries

El 7 d’abril del 2016 els 73 diputats de Ciutadans, PSC, Catalunya Sí que és Pot, el Partit Popular i la CUP van unir els seus vots per aprovar una moció per mitjà de la qual el Parlament de Catalunya instava el Govern a "revertir en el curs 2016-2017 la pujada de preus universitaris que ha aplicat la Generalitat des del 2011, començant per una reducció d’un 30% en les taxes universitàries per al curs 2016-2017". Aquesta inaudita aliança parlamentària, que cobria d’extrem a extrem tot l’espectre ideològic, suposava el 54% dels diputats i el 56% del vot popular emès en les eleccions del 27 de setembre del 2015.

¿Quina va ser la reacció del Govern de la Generalitat? Per al curs 2016-2017 el Govern no va aplicar la reducció que havia demanat el Parlament. Tampoc ho va fer per al curs 2017-2018 ni per al curs 2018-2019. I pel que sabem del fallit pressupost de la Generalitat del 2019 tampoc existia cap intenció d’aplicar-la per al curs 2019-2020. En altres paraules, les taxes es mantenen en els estratosfèrics nivells en els quals el Govern les va deixar el 2012, quan de la nit al dia les va apujar ni més ni menys que un 66%.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Davant d’aquesta situació de desobediència reiterada, diferents actors socials i polítics, amb un fort impuls estudiantil, han emprès una Iniciativa Legislativa Popular per fer efectiva la reducció dels preus de les matrícules universitàries aprovada el 2016. El 15 de gener la mesa del Parlament va admetre a tràmit la iniciativa, la comissió promotora de la qual disposa ara d’un termini per reunir un mínim de 50.000 firmes de recolzament, una xifra que sembla assumible considerant el gran recolzament social que concita la proposta. Una vegada reunides les firmes el Parlament haurà de decidir si accepta tramitar i, si és procedent, aprovar la rebaixa, una circumstància probable ja que el bloc proreducció continua gaudint de la majoria parlamentària, llevat que les coses es precipitin i el Parlament es dissolgui abans de temps.

Mentre esperem el desenllaç d’aquesta ILP pot resultar oportuna una reflexió sobre la negativa reiterada del Govern de la Generalitat –del PDECat i ERC, en definitiva– a obeir l’enviat parlamentari del 7-A. Fins ara, el Govern ha utilitzat dos tipus d’arguments. El primer és suposadament conjuntural: no es poden reduir les taxes universitàries perquè no hi ha recursos per fer-ho. Com sempre, l’argument del "no hi ha recursos" és discutible. El juny del 2018 tampoc hi havia recursos i el Consell Executiu va trobar la manera d’aportar d’una tacada 20,4 milions d’euros extrapressupostaris a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. És qüestió de prioritats: és probable que els nostres actuals dirigents –si se’ns permet l’expressió– tinguin en més estima la programació de TV-3 que un dels pilars de la societat del coneixement.

L’argument de la inequitat

El segon argument esgrimit fins ara és estranyament ideològic. Com va argumentar al seu dia Francesc Xavier Grau, flamant secretari d’Universitats, la reducció del 30% de les taxes universitàries "no corregeix la inequitat del sistema sinó que afavoreix les franges econòmicament més fortes". En altres paraules, no es volen reduir les taxes universitàries a les famílies que pateixen per pagar-les perquè això suposaria beneficiar no aquestes famílies sinó les famílies de renda mitjana alta o alta. Aquest peregrí argument, vociferat fa poc al diari ‘Ara’ per l’estrateg de JxCat Germà Bel, i desmuntat brillantment per l’enyorat excomú Xavier Domènech, en sorprèn encara més si s’emmarca en el procés. A països com Àustria o Dinamarca, que són referents per al moviment independentista, les matrícules universitàries són directament gratuïtes per a tots els estudiants nacionals i de l’Espai Econòmic Europeu, i a ningú se li ocorreria injuriar la gratuïtat amb l’argument que "afavoreix les franges econòmicament més fortes". En aquestes democràcies avançades els serveis públics són gratuïts i la redistribució es realitza amb un instrument anomenat fiscalitat. Als neoconvergents i pseudorepublicans que ens governen caldria demanar-los la valentia que apliquen a altres menesters: obeeixin el mandat del 7-A (aquest sí publicat reglamentàriament), redueixin d’una vegada les taxes universitàries, i per reduir la inequitat del sistema inspirin-se en la fiscalitat dels països als quals volen assemblar-se.

Professor de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la UAB.