La tonteria de Casado

El sentit comú estaria representat per la disciplina que es coneix com «romanística internacional»: sense perjudici de les varietats insulars, la comunitat científica no té cap dubte que la llengua autòctona de les Illes Balears respon al nom de català. Una mostra local d’aquest sentit comú ens la dona el diccionari de la RAE, que reconeix sense embuts que el mallorquí, per exemple, és la «varietat del català que es parla a Mallorca».

El pronunciament de Casado també desafia la llei, i no una llei qualsevol, sinó una llei orgànica de l’Estat coneguda també com Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, en què l’article 4 estableix l’oficialitat, amb el castellà, de «la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears».

Sens dubte, el més curiós del cas és que, amb la seva desafortunada frase, Casado també va desafiar el programa electoral del PP balear en les últimes eleccions autonòmiques, que, a la pàgina 6, els populars diuen que «defensem que el castellà i el català, propi de les Illes Balears, que han de situar-se en un pla d’igualtat». (En aquesta línia és interessant constatar que Casado va pronunciar el seu discurs des d’un faristol amb una inscripció tan sospitosament catalana com ‘16 Congrés Autonòmic PP Illes Balears Juliol 2021’ i amb un teló de fons presidit per l’eslògan ‘Centrats en l’alternativa’).

Com pot veure’s, desmuntar l’afirmació de Casado requereix poc esforç i potser no mereixeria un article. Afortunadament, l’ocurrència del president del PP dona peu a algunes reflexions de més abast.

En primer lloc, el que va dir Casado a Palma el dia 24 no és un fet aïllat. Forma part de la deriva en què s’ha instal·lat la direcció nacional del Partit Popular d’un temps ençà, al clímax de la qual es va arribar el 30 de juny, quan Casado es va permetre flirtejar amb la dictadura franquista, ni més ni menys que al Congrés dels Diputats. Ni la República era «democràcia sense llei» ni el règim de Franco pot reduir-se alegrement a «llei sense democràcia», i menys ignorant que entre una cosa i l’altra va ocórrer un succés que la historiografia internacional coneix com «Guerra Civil Espanyola». En altres paraules, el revisionisme lingüístic exhibit a Palma s’afegeix al revisionisme històric exhibital Congrés, que va tenir el seu ‘bonus track’ en la jornada «Concòrdia, Constitució i patriotisme» del 19 de juliol, en què Casado va escoltar complagut les tesis revisionistes de l’ex de VOX i exministre d’UCD Ignacio Camuñas. (No és casual que, en aquella jornada, Casado anunciés una llei «de concòrdia» per substituir l’actual llei de memòria històrica o la nova llei de memòria democràtica que impulsa el Govern Sánchez.)

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

En segon lloc, la frase de Casado a Palma i la deriva en què s’inscriu desmenteix clarament el que alguns independentistes catalans encara proclamen. No senyors: el PP i el PSOE no són la mateixa cosa. A Pedro Sánchez mai se li ocorreria dir, ni al congrés del PSIB ni en cap altra part, que a les Illes Balears no es parla català, i per descomptat és metafísicament impossible que el PSOE vagi dient que el del 18 de juliol del 1936 no va ser un cop d’Estat o que defensi que una dictadura internacionalment homologable com la franquista es redueix a un període de «llei sense democràcia».

La cosa, doncs, va bastant més enllà de la tonteria de Palma. I és molt convenient que els aliats de Sánchez en prenguin bona nota.