Avinguda de la Merda

Periòdicament la gent s’enfada pels noms que tenen alguns carrers. És inevitable. Es canvien aquests noms i altres persones es molesten perquè els agradava el que tenien. I així, amb aquestes disputes tontes, van passant els anys fins que tots ens morim de vells.

S’han proposat moltes solucions per evitar aquests conflictes, com posar números en comptes de noms propis, o batejar els carrers només amb paraules que a tot el món entusiasmin, com Avinguda de la Felicitat i coses així.

Antipàtiques i repulsives

Jo, des d’aquí, amb tota humilitat, suggereixo un altre arranjament al conflicte. Ni noms propis, ni números, ni conceptes meravellosos. La solució seria utilitzar paraules profundament antipàtiques i repulsives. Plaça del Vòmit. Avinguda de la Mort Sobtada. Passeig de la Defecació.

Ja sé que, al principi, aquesta proposta causaria rebuig. Podríem pensar que a ningú li farà il·lusió viure al carrer Diarrea número 27, però, si ho pensen detingudament, la cosa resultaria bastant còmica. Dues persones es coneixen, s’enamoren i quan es pregunten la direcció, responen: “Visc a la plaça de la Puntada de peu a la boca, número 30, primer pis, ¿i tu?”, “Jo al carrer del Fàstic profund a totes les coses, número 16”.

Rambla del Cor podrit

Aquest intercanvi de direccions, per contrast al romanticisme del moment, generaria una situació entretinguda. Per no parlar de les seus oficials. Generalitat de Catalunya, plaça Pesats dels collons, 11. Palau de la Moncloa, avinguda Estupidesa, sense número.

Jo, de veritat, no hi veig més que avantatges. Amb el temps, a ningú li importaria viure a la ronda de la Maldat per si mateixa, perquè tots sabrien que la gent que odien viu, per exemple, a la rambla del Cor podrit. I així, els uns pels altres, acabarien acceptant les seves direccions amb una alegria formidable.

Estimat lector, jugui a buscar noms de vies urbanes. Dediqui el matía fer-ho. Travessia de la Plantofada amb la mà oberta, per exemple. ¿No creu que això ens alegraria la vida? ¿No ens provocaria, almenys, uns moments divertits?

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La nostra vida és plena d’estones avorrides que podríem omplir mirant la llista de carrers i somrient una miqueta. Rotonda de la Depressió fumudíssima. Passeig dels Carallots. Bulevard de l’Absència d’agafadors vitals on agafar-se.

Però no m’imagino Manuela Carmena, Ada Colau ni cap altra autoritat municipal proposant aquestes coses. Estan tots massa ocupats a aparentar ser bones persones.