L'últim abús d'Ada Colau

El 26 d'abril, a menys d'un mes de les eleccions municipals, l'alcaldessa proposarà en l'últim ple de la legislatura que es voti ni més ni menys que la destrucció del Zoo de Barcelona. Sí, ho han llegit bé, destrucció, perquè Ada Colau ha comprat els arguments d'una plataforma ciutadana que pretén a la pràctica clausurar l'històric recinte i reduir-ho a un espai per a només 11 espècies reproduïbles davant les 300 actuals. Aquesta barbaritat es justifica des d'un pretès 'animalisme', una posició ètica que qüestiona la nostra relació de domini sobre la fauna. Encara que compartim aquesta nova actitud, res no justifica la ignorància sobre el paper científic, conservacionista i pedagògic que exerceixen els zoològics, que ja no són aquelles tètriques "cases de les feres" d'abans. Sorprèn la falta de reacció de la societat barcelonina davant d'un disbarat contra el qual ja han alçat la veu les organitzacions que agrupen els zoos i aquarisd’àmbit europeu i mundial, que han dirigit cartes a l'ajuntament qüestionant les credencials dels que propugnen aquesta brutal reconversió. A la protesta també s'ha sumat la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa, que ha fet tant a favor de la biodiversitat des del 1948.

L'integrisme animalista amaga que els zoològics duen a terme una tasca de preservació d'espècies amenaçades o que el 30% dels animals que neixen al recinte del parc de la Ciutadella després són alliberats. Però a l'equip de Colau no parlen de tancament ni destrucció, és clar, sinó de crear el primer zoo "animalista" del segle XXI, amb només unes quantes espècies autòctones que podrien procrear, cosa que condemna la resta a l'extinció. Els animalistes postulen una falsa alternativa als zoològics urbans, els "santuaris" al mig de l'Àfrica, una cosa tan bonica com inviable en molts casos. L'alcaldessa acomiada el seu mandat amb un últim abús contra els barcelonins (i els treballadors del Zoo), però sobretot contra la causa de la preservació animal. Sembla que tindrà el suport dels separatistes amb qui es disputa el vot del postureig purista.