04 d’ag 2020

Anar al contingut

Un repte de la nostra societat

Aposta per la salut mental

Aposta per la salut mental

Carme Borrell

La promoció i la millora de la salut mental és un repte important de la nostra societat

La promoció i la millora de la salut mental és un repte important de la nostra societat. El seu abordatge és prioritari, sobretot a partir de la crisi financera que ha afectat amb duresa el benestar psicològic de la població. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) emfatitza que el 25% de la població europea està afectada cada any per problemes de salut mental i materialitza el seu compromís de millora en el pla europeu de la salut mental 2013-2020.

A Barcelona, ​​un informe de l'Agència de Salut Pública descriu com en la població de 18 a 64 anys el risc de tenir mala salut mental és més elevat en dones (19,1%) que en homes (16,3%) i en les persones de classe social més desfavorida. En els homes, la freqüència de mala salut mental va augmentar el 2016 respecte als anys anteriors (11% el 2006 i el 2011, i 16,2% el 2016), mentre que en les dones no s'observen canvis. Aquest augment en els homes probablement és a causa de la crisi econòmica, ja que sobretot ha augmentat la freqüència en els de classes socials més desfavorides. En la població de més de 64 anys la mala salut mental afecta el 17,6% dels homes i el 23,8% de les dones.

Els problemes d'atenció i hiperactivitat

En la infantesa i primera adolescència els nois tenen pitjor salut mental que les noies, i són els problemes d'atenció i hiperactivitat on s'obtenen els pitjors resultats en tots dos sexes. Al contrari, en el grup d'alumnat adolescent de 13 a 19 anys, els resultats mostren una proporció més elevada de sofriment psicològic entre les noies (10,4% vs. (7,9%). Els problemes d'atenció i hiperactivitat també són els que presenten uns valors més elevats en en tots dos sexes.

El 25% de la població
europea pateix cada any problemes de salut mental

L'OMS ens recorda que els factors determinants de la salut i els trastorns mentals inclouen no només característiques individuals com la capacitat per gestionar els nostres pensaments, emocions, comportaments i interaccions amb els altres, sinó també factors socials, culturals, econòmics, polítics i ambientals. Per tant, sabem que per millorar la salut mental de les persones és fonamental actuar sobre l'entorn i les condicions que afecten la vida quotidiana. Igualment, hi ha evidència que l'exposició a les adversitats a edats primerenques està associada amb un risc més gran de patir trastorns mentals. Això indica que l'abordatge ha de tenir en compte també les diferents etapes de la vida.

El Pla de Salut Mental de Barcelona 2016-2022

L'Ajuntament de Barcelona va posar en marxa el Pla de Salut Mental de la ciutat 2016-2022 amb la missió de promoure, prevenir i atendre les persones amb malalties mentals i els seus familiars, a fi de millorar el benestar psicològic i la qualitat de vida de tota la població. Aquest pla es va elaborar ​​a partir d'un procés de coproducció en què van participar diferents sectors i grups municipals polítics del consistori, les entitats socials i les organitzacions proveïdores de serveis de salut mental de la ciutat; i complementa el pla integral d'atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions de la Generalitat que es va posar en marxa el 2010.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

L'avaluació de procés feta per l'Agència de Salut Pública de Barcelona posa de manifest que el 2017 es van implementar 233 accions. El 53,7% corresponen a la línia estratègica 1 sobre "millorar el benestar psicològic de la població i reduir la freqüència de problemes de salut mental, abordant els determinants socials i culturals, amb una perspectiva de cicle de vida i d'equitat", el 38,6% en la línia 2 sobre "garantir serveis accessibles, segurs i eficaços per satisfer les necessitats de les persones amb problemes de salut mental i de les seves famílies", el 2,6% en la línia 3 sobre "garantir el respecte als drets de les persones amb problemes de salut mental, oferint accés a les oportunitats per aconseguir una bona qualitat de vida i lluitant contra l'estigmatització i discriminació, "i el 5,2% en la línia 4 sobre "assegurar els mecanismes necessaris per a la bona governança del pla, la comunicació i l'establiment de sistemes i xarxes que generin coneixement per a l'acció".

Les accions inclouen des de la prevenció dels desnonaments o els ajuts econòmics a la infantesa en risc, fins al reforç de programes contra la solitud o un nou programa d'educació emocional en educació infantil, i l'oferta de serveis específics d'inserció laboral i d'activitats de lleure més inclusives als centres cívics, entre altres exemples. En el futur, serà necessari conèixer els resultats en salut d'aquest pla