Xocolata

Vaig tenir la sort de conèixer el Jordi ja fa molts anys. Vaig poder veure’l en acció crec recordar que un parell de vegades. Sorprenia ja llavors la seva mirada diferent a tot el que l’envoltava. No havia de ser senzill, vaig pensar, destacar en un entorn amb un altíssim nivell creatiu i professional. Però hi havia alguna cosa diferent en ell. I es notava. A més no mostrava especial interès a demostrar la seva vàlua. Semblava centrat en la seva tasca. Gairebé com si el seu cap estigués volant per un altre lloc mentre rematava la seva última creació. De sobte reconnectava amb el món real com fent aterrar una idea brillant sobre les postres que es tenia entre mans.

Notícies relacionades

Jordi Roca: «El meu cervell va desconnectar i vaig desaprendre a parlar»

Jordi Roca retorna el gust a la vida | Vídeo

El Jordi és un dels germans Roca, la gran referència en l’univers de la gastronomia. Però també és l’home que ha sigut reconegut dues vegades com el millor reboster del món. En aquells anys vaig pensar que el lleu tic que havia detectat al parlar amb ell seria producte de la quantitat d’hores treballant i de l’estrès. Més tard vaig descobrir que hi havia alguna cosa més. El Jordi va decidir explicar-ho tot. Va decidir despullar la seva veritat davant dels ulls de tot el món. Una decisió valenta en forma de documental. Es tracta de ‘Chef’s Table’, una sèrie que Netflix dedica a grans talents de tot el món. El Jordi podria haver mostrat llavors només els seus puros de xocolata, el seu gol de Messi o els seus ja cèlebres perfums. Però ja en l’arrencada, el documental dona mostres de la personalitat del protagonista. La seva veu murmuradora dels primers minuts permet entendre alguna cosa mésd’aquell tic que no ho era. El Jordi aprofita una plataforma tan poderosa per explicar què és la distonia laríngia, una malaltia neurològica que l’ha privat de les paraules i que manté el seu coll inclinat bruscament cap enrere. El Jordi s’obre per explicar la seva història vital d’anades i vingudes, d’errors i encerts, de la pressió de voler estar a l’altura del Joan i el Josep, però sobretot de l’aprenentatge. En aquestes mateixes pàgines va concedir una deliciosa entrevista al mestre Pau Arenós en la qual va explicar com “va desaprendre a parlar”. Com va pensar que es tornaria boig: “Quan el teu cos no t’obeeix entres en pànic. Primer el coll, després la veu i a continuació ¿què? ¿La mà, el peu?”.

Avui torno a saber-ne coses. I veig que una vegada més no s’ha rendit. La malaltia no ha desaparegut, però llegeixo que posa en marxa un nou projecte per investigar com els pacients que han perdut el sentit del gust, el sabor, puguin recuperar-lo. I ha fet servir un dels seus productes fetitxe: la xocolata. A ‘El sentit del cacau’ pretenen mostrar que unir disciplines tan diferents com la gastronomia i la neurologia millora la vida de moltes persones les patologies de les quals resulten invisibles per a la resta de la societat. El Jordi ha tornat a fer-ho.