'Cas Maristes': una ocultació injustificable

No hi va haver acord entre les parts i el judici de l’exprofessor dels Maristes Joaquim Benítez segueix el seu curs. L’acusat només admet el cas de pederàstia que va confessar al seu dia a EL PERIÓDICO. De la vintena de denúncies que pesen sobre ell, només els abusos comesos contra quatre escolars no han prescrit i són jutjats. Les víctimes han reviscut davant del tribunal el patiment sofert durant la seva infància. També els dos agents que van investigar el ‘cas Maristes’ han detallat la manera d’actuar del depredador, sempre el mateix patró, i les traves que els va posar l’escola Maristes de Sants per recollir informació sobre l’acusat. Segons les denúncies, Benítez va actuar amb impunitat entre el 1986 i el 2011. Vint-i-cinc anys de patiments en els que l’escola no va voler o no va saber posar-se al servei de les víctimes. Tampoc de la policia, ja que va provar de protegir el pederasta. Són massa les infàncies arrabassades que no quedaran rescabalades en un judici que queda curt davant les dimensions de l’horror.

Igual que els Mossos han confirmat la manera d’actuar de Benítez, el ‘cas Maristes’ despulla el patró que l’ordre religiosa seguia amb cada delicte de pederàstia comès en el seu si. El pes de la culpa i del silenci sempre queia sobre la víctima. Potser no té importància, però en la seva declaració com a testimoni, Pere Farré, vicari dels Maristes quan aquest diari va destapar l’escàndol, ha preferit prometre que jurar dir tota la veritat. Curiosa elecció per a un religiós.