Anar al contingut

Solidaritat feminista qüestionable

No, no totes les dones em representen

No, no totes les dones em representen

Carmen Domingo

Cal ajornar la sororitat davant de les reflexions de noves incorporacions femenines en la política amb motiu de les pròximes eleccions

Fa no gaire se sent amb certa freqüència la paraula ‘sororitat’ a la premsa, en tertúlies, fins i tot al carrer, amb referència a la solidaritat que s’ha d’establir entre dones i a la inconveniència que ens critiquem entre nosaltres... en públic. La paraula en qüestió sembla un neologisme, però, d’origen llatí, fins i tot Unamuno la va utilitzar a ‘La tia Tula’, o sigui que no és un invent ni nou ni anglosaxó, malgrat que uns mesos enrere no constava al DRAE.

O sigui, ¿no puc criticar dones?, vaig pensar, amb les facilitat que m’estan donant algunes que recentment, i no tan recentment, estan entrant en la política amb motiu de les pròximes eleccions generals, europees i locals. I vaig recordar aquella alcaldessa i exprimera dama que quan parlava de ‘La Ventafocs’ afirmava que era un exemple per a la nostra vida pels valors que representa, perquè rep els maltractaments sense queixar-se i busca consol en el record de la seva mare. Vaig somriure, vaig decidir ajornar la sororitat per a un altre moment i em vaig disposar a llegir aquestes noves incorporacions a la política i a quedar-me de pedra amb les seves reflexions.

Declaracions d’impossible empatia

¿Quina empatia podia tenir amb el flamant fitxatge del PP barceloní, Cayetana Álvarez de Toledo, per a qui, des de la seva talaia de marquesa de Casa Fuerte, la vaga del 8-M és un “disbarat” i el feminisme tendeix “cap a un victimisme pueril, purità i paralitzant”, quan de segur no haurà tingut mai els problemes, que la sororitat tracta de reivindicar?

¿Per què he de sentir-me propera als postulats de Laura Seco, vicesecretària sectorial del PP a Cadis, per a qui la passada vaga del 8-M era “una vaga per a les elits feministes i no para les dones reals, que tenen obligacions” i va afegir: “¿Qui cuidarà els grans i petits si és una dona qui els cuida?”.
¿Com puc ignorar la bajaneria de la candidata del PP a la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que assegura que “ara les dones estan obligades a anar a les manifestacions” i han passat del que deien “els marits al que dicta l’esquerra”?

¿M’he de callar després d’escoltar María José Piñero, portaveu de Vox a Andalusia, defensar que la família natural (o sigui, l’heterosexual, un home, una dona i els seus fills) és el pilar de la societat i el lloc on els nens es criaran més segurs i amb més capacitat de desenvolupar-se i que l’avortament és un fracàs i una humiliació per a la dona?

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

¿Cal ser sorora amb la portaveu en la Comissió d’Igualtat del Congrés de Cs, Patricia Reyes, que va acusar Soledad Murillo, secretària d’Estat d’Igualtat del PSOE, de crear “xiringuitos feministes” per donar diners a associacions que ajuden les dones?

Amics, com bé diu Bell Hooks, la sororitat és poderosa, però només aconseguirem arribar a ser germanes si ens enfrontem juntes a les formes en què dominen i exploten altres dones, fins i tot si és de la mà d’altres dones, que s’aprofiten de les desigualtats de classe, raça o identitat sexual.

Potser el feminisme també tindrà ideologia i per això no s’alinea amb tots els partits, potser...