Un instrument de progrés
Els Drets Humans: una conquista irrenunciable
En l'actualitat, estem sent testimonis de fets transcendentals que han suscitat la necessitat d'una nova generació de drets de les persones
ilustracion-opinion-derechos-humanos-declaracion-70-aniversario
La celebració, aquest 24 de març, del Dia Internacional del Dret a la Veritat en relació amb les violacions dels Drets Humans ens recorda que la promulgació de la Declaració Universal dels Drets Humans per part de l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1948 va tancar un dels capítols més tristos i vergonyosos de la història moderna. En aquell moment, la comunitat internacional es va veure necessitada d’un imprescindible instrument de progrés i de transformació social per avançar en tots els àmbits, especialment en la protecció de tan fonamentals drets.
Tan important és rememorar-ho com no oblidar que els primers documents que afirmaven els drets individuals, i precursors dels drets actuals, van ser la Declaració de Virginia de 1787 i la Declaració Francesa dels Drets de l’Home i del Ciutadà de 1789, que nascuts de les revolucions liberals, no contemplaven la dona com a subjecte dels mateixos. És per això, i com a reacció als dos textos, que la valenta Olympe de Gouges, fins i tot a costa de la seva vida, va redactar la Declaració de Drets de la Dona i la Ciutadana el 1791.
La declaració estava dotada d’un programa d’acció immillorable per promoure els principis inspiradors del món modern, tal com s’estableix en el seu primer article, al preveure que tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats de raó i de consciència, s’han de comportar fraternalment els uns amb els altres. Com va asseverar Eleanor Roosevelt en els treballs de redacció de la declaració: “Només des del respecte, podrem assumir que l’altura de l’altra persona és la mateixa que la nostra, que els seus drets són tan raonables com els nostres, que les seves necessitats són igual d’importants”.
L’exemple més clar de la positivització dels Drets Humans, el trobem a mitjans del Segle XX, quan es van aprovar les constitucions europees, en les quals es va incloure entre els seus drets fonamentals el dret de defensa com un dels assoliments més grans de la humanitat, sent l’advocacia el seu garant.
Els nous drets
En l’actualitat, estem sent testimonis de fets transcendentals que han suscitat la necessitat d’una nova generació de drets de les persones. L’ésser humà ha de ser capaç d’erigir-se com a epicentre dels nous drets que cal protegir nascuts d’aquesta transformació digital que s’ha produït a escala global, amb especial èmfasi en la protecció de drets tan sensibles com el dret a l’honor, a la intimitat i a la mateixa imatge, entre d’altres.
Els drets, que van ser proclamats en la Declaració Universal dels Drets Humans, són el camí necessari per reclamar la dignitat de les persones com el valor més preuat que ens fa lliures i iguals. Com a juristes, adquirim el compromís d’alimentar l’esperit de la fraternitat que, sustentada en la justícia, ha de regir la nostra civilització.
Per això, és imprescindible que mantinguem la mirada en la vida i en la grandesa de l’ésser humà com a bé superior a protegir. D’aquesta manera, si respectem aquests valors, veurem créixer un ordre jurídic solidari que farà progressar la humanitat.
Precisament com a colofó als drets proclamats el 1948, i seguint el camí de la justícia social, la qualitat democràtica i l’enfortiment de la pau, l’Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar el 25 de setembre del 2015 l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible; 17 objectius que conviden a una acció unitària internacional, i que obren oportunitats en favor de les persones, el planeta i la prosperitat. El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, com no podia ser de cap altra manera, s’ha compromès per treballar en la consecució de l’objectiu 5, relatiu a la igualtat de gènere, i 16, que aborda la pau, la justícia i les institucions sòlides per proporcionar a totes les persones l’accés a la justícia i el desenvolupament d’institucions eficaces, responsables i inclusives a tots els nivells.
La finalitat de l’Agenda 2030 ha de ser la mateixa que va inspirar la Declaració Universal dels Drets Humans: el progrés universal i l’accés a la justícia en defensa de col·lectius que han estat sistemàticament ignorats en matèria de drets humans, perquè no es quedi enrere ningú.
Degana de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.
