Greta i Simeó

Greta Thunberg és fascinant perquè és singular, estranya, magnètica. I perquè és pura. I perquè parla poc i amb frases curtes. I perquè no somriu mai o quasi mai. I perquè és radical, amb la mateixa radicalitat messiànica dels anacoretes, la mateixa perseverança, absent del món, elevada (o asseguda davant del Parlament suec, que ve a ser el mateix) en un altar laic que és centre de pelegrinatge i devoció. Simeó l’estilita (del grec 'stylos', columna) va fer el mateix fa més de quinze segles. Es va passar mitja vida dalt d’una columna, que cada vegada era més alta, prop d’Alep, pregant i impartint doctrina. El món era allà baix, però ell no en formava part. I tampoc es rendia al seu enlluernament, a la seva mentida. El món el contemplava.

Notícies relacionades

Greta Thunberg i la vaga contra el canvi climàtic dels que venen

L'activista sueca Greta Thunberg, nominada al premi Nobel de la pau

Greta Thunberg reuneix les mateixes característiques que Simeó. És cert, es fa sentir a Davos i a Katowice, s’entrevista amb els líders mundials, intervé davant la Unió Europea, parla en mítings i reunions i potser serà el pròxim premi Nobel de la Pau. Però ella, entotsolada, continua a la seva pròpia columna, impertèrrita, amb la convicció de qui té la veritat i la diu sense subterfugis.

El món estava desitjant un personatge així. És tan simbòlic i tan universal (i tan mediàtic) justament perquè evita ser-ho. Com Simeó. Estem tan malament (el món) que potser ja només ens queda aquest refugi: el de la puresa extrema. El de l’extrema simplicitat convertida en imant.