Ofensiva de l'extrema dreta espanyola i europea

Vox contra el feminisme

La formació ultra reflecteix el moviment global de rebuig dels valors culturals i liberals dels anys 60

4
Es llegeix en minuts
Vox contra el feminisme

El rebuig de Vox al feminisme sorprèn perquè aparentment l’allunya d’una part substancial de l’electorat, però sintonitza amb un sector important de la societat: la idea que el feminisme vol substituir el domini de l’home pel de la dona, segons el CIS, la comparteixen el 21% dels homes i més del 14% de les dones. I és una dona la que encapçala aquest missatge a Vox, Rocío Monasterio, orgullosa que el seu rebesoncle creués cartes amb la precursora del feminisme Concepción Arenal ("De nena els meus pares van fer que llegís els seus llibres abans que el de Caputxeta Vermella", afirma). La causa de la bel·ligerància extrema que Vox i altres formacions homòlogues europees manifesten contra el feminisme rau en el fet que aquest, amb el control dels drets reproductius per la dona i la seva llibertat sexual, qüestiona la pedra angular de la concepció social del partit: el rol femení de mare i dona.

Caiguda de la natalitat i immigrants

Per a l’extrema dreta, el paper essencial de la dona (tot i que tingui carrera professional) és donar vida i garantir la continuïtat de la pàtria. De fet, el lema de Vox és "l’Espanya viva", cosa que assimila la pàtria a un ens viu que reneix i posa la natalitat de manera implícita al cor del seu missatge. En un Occident en declivi demogràfic aquesta qüestió és decisiva, de manera que la ultradreta reivindica la família heterosexual com a pilar social i limita severament l’avortament. Ja el 1996, l’ultradretà francès Jean-Marie Le Pen va ser clar sobre el vincle entre dona i pàtria: "És ridícul pensar que el cos els pertany [a les dones]; pertany, almenys, tant a la naturalesa com a la nació", va manifestar. Alhora que l’extrema dreta lamenta aquesta caiguda de la natalitat, atribueix una virilitat agressiva al que presenta com a enemic de la nació, l’"immigrant invasor". És retratat com un doble violador: de dones i de fronteres. D’aquesta manera, el Moviment per una Hongria Millor [Jobbik] adverteix que l’immigrant és el "violador de la nació". I, tot i que aquest sector polític pot ser gai 'friendly', rebutja el matrimoni homosexual, com Vox. Així, el seu líder, Santiago Abascal, ha apuntat que "hi ha moltes persones homosexuals" en el seu partit que "pensen el mateix" del tema. 

El moviment feminista qüestiona la concepció social ultra, en què el paper essencial de la dona es limita a donar vida i garantir la continuïtat de la pàtria

En aquest escenari, no sorprèn que l’extrema dreta combati l’anomenat feminisme de la 'segona onada'. Aquest va irrompre en els anys 60 i no se centra tant en desigualtats legals de gènere com en l’opressió quotidiana, i per això reivindica la llibertat sexual i vol abolir l’heteropatriarcat. Aquestes premisses són un míssil a la visió social de l’extrema dreta, i per això reaccionen d’aquesta manera defensiva. Per exemple, Monasterio denuncia el feminisme com a "doctrina totalitària" o "supremacista". Aquest rebuig s’associa a l’exaltació de les llibertats i dels drets de la dona a Occident i es remarca el seu contrast amb el món musulmà. Aquest missatge, com destaca el politòleg Sylvain Crepon, persegueix mostrar que la situació de la dona a Occident no s’explica per lluites feministes, sinó per la suposada capacitat de la cultura d’arrel cristiana per progressar davant un islam presentat com retrògrad. Per tant, no han de sorprendre les al·lusions de Vox a Covadonga, la Reconquesta o la del seu secretari general, Javier Ortega, al Parlament EuropeuJavier OrtegaParlament Europeu, que va emfatitzar que, "sense Las Navas de Tolosa, la batalla de Lepant i Carles V, crec que totes les senyores que són en aquesta sala vestirien el burca". Per la seva banda, Monasterio equipara la tirania sobre la dona que atribueix a un islam despòtic amb la que exerciria el "feminisme supremacista", al voler "emmordassar" la dona amb un "burca ideològic". I afirma que aquest últim "mai critica els ramats magribins o l’islam que sotmet les dones". Des d’aquesta òptica, l’islam i el feminisme anirien de la mà en el seu afany de sotmetre la dona a dictats totalitaris.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

En sintonia amb aquest ideari, Vox reclama que la "protecció de la família natural es reconegui com a institució anterior a l’Estat" i una política d’ajuts a la natalitat que recorda a la de l’ultraconservador Executiu polonès. Així mateix, el seu afany de substituir la llei de violència de gènerellei de violència de gènere per una altra de "violència intrafamiliar" que dilueixi la seva importància sembla un eco de la retòrica del reaccionari Govern hongarès, que associa "polítiques de la dona" amb "polítiques de família" i la condició de dona amb "maternitat".

En definitiva, Vox reflecteix el poderós moviment de rebuig que encarna la ultradreta actual, del qual l’antifeminisme és un puntal.