Trump i Bolsonro segellen una nova lògica de poder a les Amèriques

Una imatge va fer la volta al món el 22 de febrer d’aquest any. Era la dels rostres riallers dels presidents de Colòmbia, Iván Duque; de Xile, Sebastián Piñera, i del Paraguai, Mario Abdo, juntament amb Juan Guaidó, autoproclamat president de Veneçuela, a la ciutat colombiana de Cúcuta, on es va celebrar el concert 'Veneçuela Aid Live' organitzat pel multimilionari britànic Richard Branson. 

En aquesta foto hi havia dos personatges que sense ser-hi de 'cos present’ també hi eren: es tractava de Jair Bolsonaro i Donald Trump. Certament, cap dels dos va ser a Cúcuta, però sense el seu recolzament aquest esdeveniment mai s’hauria dut a terme. Una bona mostra d’això és que l’endemà Trump es va comprometre a lluitar amb totes les seves forces perquè l’ajuda nord-americana (oferta per l’agència oficial nord-americana USAID) pogués travessar la frontera veneçolana. Justament ell, que al seu país defensa segellar fronteres i alçar murs.

Nou cicle a Amèrica Llatina

Gairebé un mes després del concert de Cúcuta, una nova foto no passarà desapercebuda per als analistes de l’actualitat internacional, a saber, la de la trobada de Bolsonaro amb Trump a la Casa Blanca. Aquesta foto és la constatació que Amèrica Llatina es troba immersa en un nou cicle polític caracteritzat per l’arribada de governs conservadors  a gairebé tots els països de la regió.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Aquest nou mapa polític llatinoamericà, sorgit en paral·lel a la presidència de Trump als Estats Units, comporta una profunda reestructuració de les relacions hemisfèriques. D’una banda, el futur polític dels projectes d’integració regional més ambiciosos de les últimes dècades, com Mercosur, Unasur i Alba es troba no només en dubte, sinó en franc declivi. I, d’altra banda, els esforços fets durant les últimes dècades per articular una lògica multilateral en les relacions internacionals, a fi de contrarestar el poder dels Estats Units, se n’ha anat en orris a l’atorgar novament el paper de big brother al Govern de Washington que, alhora, té la potestat d’ungir els seus aliats –en què destaquen Duque, Macri, Piñera i, a partir d’avui, Bolsonaro– i d’atorgar-los una autoritat delegada per intervenir en conflictes polítics estratègics a les seves zones d’influència més enllà del dret internacional.

Altres conflictes de pes

Sens dubte, aquesta nova configuració del poder hemisfèric tindrà notables conseqüències en dues grans qüestions. La primera és en la gestió de les crisis obertes a la regió, on destaca la de Veneçuela, tot i que no hem d’oblidar els conflictes polítics a Nicaragua i Haití, la interminable transició cubana o la difícil implementació dels acords de pau a Colòmbia. La segona és el maneig dels interessos comercials i econòmics en una regió rica en matèries primeres i biodiversitat, i en què els seus mandataris més poderosos (Trump i Bolsonaro) neguen el canvi climàtic i l’escalfament global, i aplaudeixen la desforestació de l’Amazones.