Complicitat entre Trump i Bolsonaro

Els límits de la bona sintonia entreDonald Trump i Jair Bolsonarovan quedar perfectament establertsen la reunió de tots dos a la Casa Blanca: mentre els Estats Units mantenen obertes totes les opcions en el seu propòsit d’acabar amb el règim chavista a Veneçuela, el Brasil descarta sumar soldats a una eventual intervenció dels Estats Units. Tret d’aquesta diferència,, la complicitat entre les dues grans referències de l’extrema dreta governant és total, i si tal concordança de criteris no arriba a la crisi veneçolana té més a veure ambla necessitat brasilera de no sortirdel marc de referència de la comunitat llatinoamericana que amb una discrepància de fons sobre com tallar les ales a Nicolás Maduro.

Quan Trump anuncia el crepuscle del socialisme, i en aquesta paraula inclou tot el que queda a la seva esquerra, al·ludeix tant al retrocés del reformisme a Llatinoamèrica com de forma específica a la fallida del chavisme. I si el president dels Estats Units va tornar a referir-se a l’ocàs progressista, ho va fer perquè les enquestes atorguena tots dos presidents índexs d’acceptació a la baixa, fet especialment greu en el cas del mandatari brasiler, amb només un trimestre en el poder, però amb la seva imatge erosionada per casos de corrupció i sense que la crisi social doni senyals de millora. De manera que el desastre bolivarià s’ha convertit enuna eina política multiusos  per comparèixer davant de l’opinió pública amb una imatge d’unitat desafiadora.