Anar al contingut

Dues mirades

La fortalesa de Trapero, ell ho va considerar així, era presentar-se davant del tribunal i no callar res, fent valer la professionalitat dels Mossos davant de la possible ingerència política.

En una hipòtesi de valoració de la seva empresa –com si fos una anàlisi econòmica– cal mesurar fins a quin punt Trapero va preveure les debilitats, les amenaces, les fortaleses i les oportunitats de les seves paraules. Era dèbil, si no deia res, perquè, després de tot el que se l'havia acusat, si callava podia semblar que certificava la tolerància dels Mossos envers el referèndum i, en conseqüència, la necessària col·laboració d’un cos armat en la hipotètica rebel·lió. Però també fregava la debilitat si deia res que el pogués comprometre en el seu propi judici. De les debilitats, les amenaces: no dir res o dir massa coses.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

La fortalesa de Trapero, ell ho va considerar així, era presentar-se davant del tribunal i no callar res, fent valer la professionalitat dels Mossos davant la possible ingerència política. Una oportunitat de refermar la seva innocència (¿quin armat al capdavant d’una rebel·lió pensa a detenir el líder de la rebel·lió?) i de desarmar l’acusació de violència del ministeri públic, que l’acusa de “donar cobertura efectiva” per “imposar per la força” la revolta de les masses. Les lectures de la declaració han sigut contradictòries. Des d'aquells que el veuen com un traïdor que va dinamitar la independència i, ara, dinamita la defensa, fins als que aprecien justament el contrari: en defensar-se ell, també invalida la hipòtesi essencial del judici, la de la conjura criminal compartida.