A Torra només li queden els llaços
zentauroepp46940138 catalan regional president quim torra holds a press conferen190214164216 /
La polèmica sobre la presència de simbologia partidista en edificis i espais públics va començar en les eleccions municipals del maig del 2015, mesos abans de les anunciades plebiscitàries que, segonsArtur Mas, havien de portar Catalunya a la independència en 18 mesos. El procés estava en plena ebullició. Va ser Societat Civil Catalana qui llavors va liderar la iniciativa de demanar la retirada de les estelades (encara no hi havia llaços grocs) als balcons dels ajuntaments, les rotondes o altres espais de titularitat municipal. Va aconseguir que la Junta Electoral Central li donés la raó i, el 2016, una sentència del Tribunal Suprem va tancar la qüestió, assenyalant que “les administracions públiques estan obligades a ser neutrals sempre”. Afortunadament, avui això sembla una obvietat, però llavors no ho era tant. Moltes veus acreditades creien que s’intentava limitar la llibertat d’expressió sense adonar-se que aquest és un dret que tenen els ciutadans però no els poders públics, que estan obligats a ser políticament neutrals. Valia la pena recordar-ho perquè no va ser fàcil guanyar aquesta batalla en l’opinió pública.
Per desgràcia, amb els llaços grocs s’ha tornat a repetir la mateixa tendència a instrumentalitzar les institucions, tant per part dels separatistes com dels seus companys de viatge en la mentida que a Espanya hi ha «presos polítics», com faAda Colaua l’Ajuntament de Barcelona. L’alcaldessa va retirar la seva pancarta al primer avís de la Junta Electoral després de fer-se primer la despistada. Però a l’altre costat de la plaça, Quim Torra s’hi nega. És lògic, perquè al president ja només li queden els llaços. La república no existeix ni se l’espera. L’independentisme està malferit, desorientat, el judici al procés li està anant malament ara per ara, mentre l’inquilí de la Generalitat continua instal·lat en el somieig. Amb el seu sou de 150.000 euros, cridaner per a qui diu sentir-se tan oprimit però que guanya el doble que el president del Govern d’Espanya, es pot pagar la multa administrativa de fins a 3.000 euros. Tampoc li treu el son que d’aquí a un temps sigui inhabilitat quan amb tota seguretat ja no serà president. La pàtria catalana l’hi recompensarà amb una sucosa jubilació, el dret a una oficina per a tota la vida, cotxe oficial i escorta.
Després de rebutjar les seves al·legacions, la Junta Electoral Central li ha donat 24 hores més per retirar la simbologia partidista de tots els edificis de la Generalitat, i advertint-lo amb un requeriment de les conseqüències penals de la desobediència. És poc probable que s’avingui a fer-ho perquè a Torra ja només li queda agafar-se a la causa dels presos amb els seus llaços grocs. Escoltant-lo, sembla desitjós de ser condemnat en algun moment i formar part del martirologi independentista. Potser així la seva presidència hagi tingut algun sentit. Mentrestant, el problema de la falta de neutralitat de les institucions a Catalunya és real, i per això una sèrie d’associacions constitucionalistes han iniciat una campanya (www.llocnetjocnet.org) per denunciar-ho, animant els ciutadans a participar-hi.
