Drets, delictes i democràcia

El moviment independentista català ha tornat a demostrar aquest dissabte a Madrid que manté bona part del seu poder mobilitzador. En l’ànim del sobiranisme més compromès poc fan efecte ni la divisió i improvisacions dels seus dirigents, ni la constatació en seu judicial que el referèndum de l’1-O va ser pura tramoia, ni l’acreditat fiasco de la nonada república. Tot ho pot l’efecte cohesionador del judici als líders independentistes al Tribunal Suprem.

Més enllà de la solidaritat amb els polítics presos, dues idees força articulen l’imaginari independentista post-155: que “l’autodeterminació no és delicte”, sinó un dret del poble català, i que Espanya no serà una democràcia fins que autoritzi Catalunya a celebrar un referèndum d’independència. Val la pena aturar-se en les dues proclames per contrastar-les amb dades fefaents.

Notícies relacionades

La Policia Nacional xifra en 18.000 persones els assistents a la manifestació independentista a Madrid

Mentides i mitges veritats en el judici al procés

L’autodeterminació, en efecte, no és delicte. És un dret que les Nacions Unides i diversos tractats internacionals circumscriuen als territoris colonials oprimits i privats d’autogovern, requisits que Catalunya només compleix en els somnis dels qui anteposen els seus desitjos a la realitat.  ¿Com podria una comunitat subjugada disposar d’una renda per càpita superior a la mitjana espanyola i ser a més el primer motor econòmic de l’Estat? ¿Quin territori desproveït d’autogovern ha celebrat 12 eleccions autonòmiques en quatre dècades i disfruta, entre altres estructures d’Estat, d’una policia integral i del control de les presons?

MENYS DE LA MEITAT

Votar, certament, no és delicte; per això no pesa cap càrrec contra els dos milions de catalans que van votar el 9-N i l’1-O. Tampoc és un crim, en una democràcia no militant com l’espanyola, postular la secessió o l’abolició de la Monarquia. Una altra cosa és imposar una votació i vindicar-la com a vinculant conculcant el dictat de les lleis i els tribunals, les regles de la democràcia que ens hem dotat entre tots per ordenar la nostra convivència. I de les quals emana, justament, el poder dels qui pretenen subvertir-les amb el recolzament de menys de la meitat dels catalans.