Prendre a l'assalt el poder

Sorprèn la facilitat amb què alguns mitjans i analistes descarten taxativament els delictes de rebel·lió o sedició. Evidentment, tampoc es pot sostenir el contrari, però sí exigir rigor en l’anàlisi i sobretot recomanar paciència perquè queda molt judici, amb la majoria de les proves testificals per fer i totes les pericials i documentals per examinar. Ningú dubta que en el procés hi va haver desobediència (els acusats en van presumir) i que es van donar situacions d’intimidació, fins i tot de violència o acceptació d’un escenari violent. Cosa diferent és si arriba a ser rebel·lió. El delicte de sedició exigeix un alçament tumultuari, i el que va passar davant la Conselleria d’Economia podria ser-ho, però és aviat per treure conclusions. Ara bé, deixant de banda el debat penal, l’interessant és comprendre la naturalesa sociopolítica del procés.

El catedràtic de dret processal Jordi Nieva-Fenoll escrivia fa uns dies que “els independentistes només estaven fent mobilitzacions de reivindicació o protesta, però que ningú va estar pensant a prendre a l’assalt el poder”. Sincerament, és una visió molt endolcida del que va passar. El setembre del 2017, el Govern de Puigdemont va convocar la ciutadania a participar en un referèndum vinculant. Les lleis de desconnexió dels dies 6 i 7 preveien conseqüències politicojurídiques transcendentals. El 20, davant Economia, els independentistes van ser cridats per l’ANC i Òmnium a “defensar les institucions catalanes” que, suposadament, estaven sent atacades per la justícia espanyola. Aquesta manifestació o protesta es va convertir en el segrest d’una comitiva judicial amb la finalitat de pressionar per celebrar el referèndum il·legal (“Votarem, votarem”). El poder a Catalunya no s’havia d’assaltar, com si fos un cop d’Estat clàssic, perquè els partits separatistes ja l’ocupaven (poder autonòmic i local). Amb l’1-O es va intentar legitimar –mitjançant la força ciutadana– el cop parlamentari que havia derogat l’ordre democràtic constitucional i substituir-lo per un altre de tall liberal.