Anar al contingut

Petit observatori

El primitiu origen del futbol

MOHAMED SHNOUNI

El primitiu origen del futbol

Josep Maria Espinàs

Potser tot va començar quan algú va apartar d'una puntada de peu una pedra del camí que el molestava

Quan escric aquestes línies l’equip del Futbol Club Barcelona ocupa el primer lloc de la classificació. Estic segur que tothom sap què és aquest joc-esport. El més popular de tots, sens dubte. Cap altre esport és capaç de mobilitzar tants esportistes i aficionats, i espectadors, no cal recordar-ho.

En els meus anys escolars, en les hores lliures de classe sortíem al pati i fèiem córrer una pilota amunt i avall. Sovint formàvem equips i els nois més admirats no eren els que obtenien bones notes, sinó els que tenien un bon xut. Ara el futbol té la condició d’esport, el joc es va professionalitzar, van néixer els fitxatges i avui el futbol es podria dir que és un fenomen i un negoci universal. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Jo em vaig incorporar a aquest fenomen molt modestament. Vaig escriure el ‘Cant del Barça’, que ben segur que és el text que ha ressonat més de tots els que he escrit. El ‘Cant del Barça’ sona a camps de tot el món, en competicions mundials i europees. Quan de vegades, per televisió, he vist japonesos i africans cantant aquella lletra que vaig escriure al meu despatx de tota la vida, tinc un sentiment d’estranyesa curiós.

Que em perdonin la vanitat. I també els historiadors: ¿hi ha algun antecedent històric del futbol? Em sembla que no. Potser el futbol va néixer d’una pedra. 

Hi ha indicis del joc a la Xina fa més de vint segles, o en la cultura maia fa uns 3.000 anys. Però en temps molt remots, algú, anant per un camí, al trobar una pedra que el molestava, molt bé podria haver-la apartat d’una puntada de peu. Els nostres remots avantpassats segur que van trobar moltes pedres per apartar i, potser, també per posar-s’hi a jugar. A més eren útils per construir parets. Així, apilant pedres, van marcar els seus territoris.  

I un dia es van inventar les portes, les porteries. Vigilades per algú, fent de barrera, dificultant l’accés. Fins que un dia es va superar la barrera.

I a aquella habilitat la van anomenar ‘gol’.