Editorial

Rosell i els excessos de la presó preventiva

Les mesures cautelars es podrien haver avançat molt abans d'aquesta decisió de la magistrada Concepción Espejel i haver acabat amb una abusiva situació de presó preventiva

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp47137455 graf4047  madrid  26 02 2019   imagen captada de la se al in190226211522

zentauroepp47137455 graf4047 madrid 26 02 2019 imagen captada de la se al in190226211522 / Fernando Villar

L’Audiència Nacional ha decidit aquest matí deixar en llibertat sense fiança l’expresident del FC Barcelona Sandro Rosell, que està sent jutjat per un suposat blanqueig de 20 milions d’euros per unes comissions arran d’uns partits de la selecció brasilera de futbol. La decisió arriba gairebé dos anys després, concretament 21 mesos, que ingressés a la presó madrilenya de Soto del Real. Rosell, i el seu soci l’advocat andorrà Joan Besolí, hauran de comunicar el seu domicili, se’ls ha retirat el passaport i hauran de comparèixer el primer i tercer dilluns de cada mes davant del jutjat o comissaria més pròxima a casa seva.

Són les mateixes mesures cautelars o condicionants que es podrien haver avançat molt abans d’aquesta decisió de la magistrada Concepción Espejel i haver acabat amb una abusiva situació de presó preventiva, que es va iniciar el maig del 2017. El cas mostra de forma rotunda els excessos de l’aplicació d’aquesta mesura en l’ordenament jurídic espanyol. El risc de fuga s’està revelant com un argument que s’aplica de forma arbitrària, com ja ha manifestat la defensa de l’expresident blaugrana en al·lusió a un cas de tanta gravetat com el de ‘La manada’, o sense anar més lluny amb els polítics presos en el judici al procés. La concessió de la llibertat sense fiança, tot i que tard, és la millor via perquè Rosell i el seu soci puguin enfrontar-se a un judici per un cas en què han proclamat amb reiteració la seva innocència.