Dues mirades
Símbol i dignitat
L'1 d'octubre va ser simbòlic perquè va va ser un baluard de la dignitat de qui considera que votar, exercir la democràcia, és un dret que va més enllà de les estretors d'una legislació específica.
ealos47134552 graf3781 madrid 26 02 2019 imagen de la se al institucio190226144327
Entre el simbolisme i la dignitat col·lectiva. Símbol és el que va dir Cuixart fa un any. Ara es refereix a la dignitat de tots els que van votar l’1 d’octubre. O no solament els que van votar, sinó els que van pensar, votessin o no, que votar no era sinó un exercici democràtic per poder votar encara més i amb més garanties, sense violència policial.
La democràcia és un valor suprem, que s’instal·la per damunt de les lleis (no al marge) justament perquè no és una idea rígida (que és la que es condensa en una llei), sinó que respon a variables en funció del procés històric. La llei, per definició, implica coerció, implica domini (l’'arkhos' grec, l’oligarquia). Es dedueix, de l’existència d’una llei, la capacitat d’imposar-la. La llei, doncs, el Dret, no està per damunt de la democràcia, com va dir Felip VI en la seva intervenció 'ex cathedra', sinó que, en el millor dels casos, n'és una conseqüència, amb la diferència que aquí és el 'kratos' (el poder, de molts) qui s’enfronta al domini d’uns pocs. L’Estat que assegura el compliment de la llei pot ser democràtic o pot ser una dictadura, com s’ha encarregat de recordar Cuixart.
L’1 d’octubre va ser simbòlic perquè va exercir com a un baluard de la dignitat de qui considera que votar, exercir la democràcia, és un dret que viu més enllà de les estretors d’una legislació específica. Costarà oblidar aquella repressió. Tant com oblidar l’alçada ètica d’aquell dia.
