Anar al contingut

MAJORIES DIVERGENTS

GRA125 MADRID, 26/06/2016.- Votaciones para la jornada de elecciones generales que vive hoy el país en el colegio Sagrada Familia de Madrid. EFE/Paco Campos

Paco Campos (EFE)

El vot dual davant del 28-A

Albert Branchadell

Qualsevol projecte polític que no ponderi tant els resultats de les eleccions al Parlament com els de les generals ignorarà el pluralisme polític de Catalunya

Des de les primeres eleccions democràtiques dels anys 70 i 80, a Catalunya ha estat manifestant-se el fenomen conegut com a ‘vot dual’: els partits nacionalistes d’àmbit no estatal guanyen invariablement les eleccions autonòmiques, mentre que els partits d’àmbit estatal o amb un referent estatal guanyen invariablement les eleccions legislatives espanyoles.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

L’última seqüència d’eleccions autonòmiques i legislatives, quan el procés estava en marxa i ja s’havia produït la consulta del 9-N, no va ser cap excepció a aquesta regla. El 27 de setembre del 2015, en les eleccions que Artur Mas va plantejar com a plebiscitàries, la suma de Junts pel Sí i la CUP va aconseguir el famós 47,8% dels vots que va donar a l’unilateralisme una majoria parlamentària indiscutible però li va escatimar el suport social suficient per legitimar el seu projecte de secessió per la via ràpida. Doncs bé, només tres mesos després d’aquella jornada històrica (recordin Artur Mas a les portes del Born proclamant la seva victòria en quatre llengües), es van celebrar eleccions legislatives espanyoles, i la suma de CDC i ERC (la CUP no es va presentar), lluny de revalidar victòria quatrilingüe, va haver d’acontentar-se amb un modest 31% dels vots i 17 dels 47 escons en joc.

Com és sabut, aquella legislatura va naufragar tristament i al cap de sis mesos es van haver de repetir les eleccions: el 26 de juny de 2016, els tossuts electors catalans van tornar a donar a la suma de CDC i ERC exactament 17 dels 47 escons en joc, aquesta vegada amb el 32% dels vots, només un punt per damunt de la votació anterior.

¿Continuïtat o canvi?

Ara que tenim eleccions legislatives espanyoles novament en perspectiva, sorgeix la pregunta de si es mantindrà el patró dels últims decennis: ¿els partits d’àmbit estatal aconseguiran la rotunda victòria habitual? ¿O la suma d’ERC i JxCat (o sigui quin sigui la marca amb què el PDECat es presenti a les eleccions) aconseguirà imposar-se a la resta de forces per primera vegada en la història? De moment els sondejos semblen apuntar en la primera direcció: a la mitjana d’enquestes publicada per aquest mateix diari, ERC guanya els tres escons que perd el PDECat, amb la qual cosa la suma de tots dos es manté en 17, molt per sota del 'sorpasso', que se situa en 24 escons, i molt lluny del rècord que va establir el PSC el 1982 i va repetir el 2008 a l’aconseguir 25 escons dels 47 que corresponen a Catalunya.

Ara que al saló de plens del Tribunal Suprem es debat sobre la ponderació del principi democràtic amb l’imperi de la llei, reflexionar sobre el vot dual pot ser instructiu. Qualsevol projecte polític amb vocació de futur a Catalunya hauria de ser capaç de ponderar la voluntat popular expressada en les eleccions autonòmiques (també en el referèndum de l’1-O) amb què se sol expressar en les eleccions legislatives espanyoles. Comptar amb només una de les dues significa ignorar el pluralisme polític de Catalunya i prolongar el conflicte que ens ha portat al Suprem.