LA CLAU
La por és a l'aire
Els espectres més inquietants del segle XX s'han aparegut almenys dues vegades l'última setmana. La primera, en l'atac dels independentistes radicals a CCOO. La segona, de la mà dels ultradretans de Vox
huelga-ccoo
La por té mala premsa, no en va ha sigut sempre un instrument de control social, dominació política i adoctrinament ideològic o religiós. Però sense la capacitat de sentir aquesta emoció anguniosa, la humanitat potser ja s’hauria extingit. La por, quan no és patològica ni una catapulta cap al’odi, resulta fonamental per identificar i afrontar amb èxit situacions adverses o perilloses. Facilital’adaptació al medi i la defensa i la superació de les amenaces. És, com el dolor, un mecanisme de supervivència.
Aquests dies, la por flota a l’aire. De fet, sempre ha sigut present en la confrontació política. A la dreta, a l’esquerra, en un front nacionalista i a l’oposat, cap partit renuncia a explotar una emoció tan poderosa.
Hi ha, no obstant, esdeveniments objectius que inflamen l’angoixa. Els espectres més inquietants del segle XX han aparegut almenys dues vegades l’última setmana.
La primera aparició va ser dijous a Barcelona, durant la fallida vaga independentista. L’esperit de Miquel Badia, cap de la policia de la Generalitat entre 1933 i 1934, ultranacionalista, filofascista i torturador d’anarquistes i sindicalistes, a la memòria dels quals rendeix pública veneració Torra, es va passejar per la Via Laietana. Els nacionalistes radicals delsCDR (sí, just aquells que Torra anima a “collar” des de la seva butaca de president) van atacar la seu de CCOO, que igual que la immensa majoria de sindicats no va cridar a l’aturada contra el judici de l’1-O. La vaga és un dret dels treballadors massa valuós com per desaprofitar-lo utilitzant-lo a tall de frau de llei.
Purgues polítiques
Notícies relacionadesLa segona visió va tenir lloc 24 hores després a Andalusia. Els fantasmes d’incomptables purgues, des de les estalinistes a les macartistes, van sortir al Parlament andalús. Els ultradretans de Vox van reclamar a l’Executiu regional del PP i Cs la llista dels treballadors de les unitats de valoració integral de violència masclista.
Els dos esdeveniments poden semblar caricaturescos al costat dels originals. Ja ho va escriure Marx: les tragèdies històriques es repeteixen en forma de farsa. Ni que sigui així, la cosa és que es repeteixen. I això és el que fa por.
