29 febr 2020

Anar al contingut

LLARG TERMINI

Contrareforma laboral 'exprés'

Olga Grau

L'intent de derogar la reforma laboral per la via del decret llei marcarà la campanya política amb moltes possibilitats de quedar-se reduïda a un cartell electoral

Durant els pròxims dies, la tensió política anirà in crescendo al voltant del decret llei de contrareforma laboral que podria anar a Consell de Ministres divendres que ve. Els sindicats pressionen perquè Pedro Sánchez aprovi algunes mesures laborals abans que acabi la legislatura després de vuit mesos de promeses. La CEOE liderada per Antonio Garamendi està en peu de guerra contra un reforma dura de la legislació laboral i està fent pinça amb la patronal Foment presidida per Josep Sánchez Llibre per pressionar els partits polítics. Als cercles empresarials no volen ni sentir parlar del PSOE i respiren, alleujats, pel final de la legislatura.

La mesura serà inèdita perquè la via utilitzada serà la d’un decret llei que entrarà en vigor tan aviat com surti publicat el text en el BOE, però no podrà ser convalidat pel Congrés. La raó es deu al fet que el 5 de març es dissoldran les Corts com a preludi a les eleccions del pròxim 28 d’abril, de manera que el text de la contrareforma laboral exprés haurà de ser ratificat per la diputació permanent del Congrés.

Aquesta institució, que representa els grups parlamentaris en proporció amb la seva importància numèrica i vetlla pels poders de la Cambra quan aquesta es dissol o davant de circumstàncies excepcionals, només s’ha utilitzat 35 vegades per aprovar decrets llei des de la Transició. 

Els empresaris assumeixen que, si el decret llei és inevitable, l’única alternativa que tenen és centrar-se a suavitzar els aspectes que consideren més durs. Per a això busquen la complicitat del PDCat i del PNB, els vots del qual seran una vegada més clau en la diputació permanent. Existeixen dues opcions possibles. Que aquests dos partits tombin el decret llei en la diputació permanent o bé que les negociacions dels pròxims dies permetin pactar un text amb el Ministeri de Treball que sigui assumible per als dos partits. Aquestes formacions se situen històricament més pròximes als posicionaments dels empresaris, però temen l’efecte negatiu de tombar la contrareforma durant la campanya electoral.

Les empreses temen, sobretot, tres mesures: que se les obligui a donar a les subcontractes les mateixes condicions que el conveni d’empresa, la recuperació de la ultraactivitat i l’ofensiva per reduir el nombre d’hores extra que no es paguen a Espanya. 

Sánchez és partidari de tirar endavant el decret llei per penjar-se la medalla abans de les eleccions i poder reforçar el seu discurs social. Creu que no hi perd res, ja que si l’hi tomben en la diputació permanent seran el PDECat i el PNB els que quedaran retratats davant del seu electorat. 

La contrareforma laboral marcarà d’aquesta manera la campanya política amb moltes possibilitats de quedar-se reduïda a un cartell electoral, tant si s’aprova en la seva versió més rebaixada i allunyada de les pretensions inicials dels sindicats, com si queda tot en foc d’encenalls. Molt eslògan i poc favor als veritables precaris que necessiten solucions reals i estables.